31 ene 2010

the mama's and the papa's

El diumenge vam aparèixer per Collbató, al arribar al lloc vàrem trobar a l’Eloi i en Pelake que havien estat més matiners que nosaltres. També hi havia un grup de xicots que a l’hora de dinar van marxar. El dia era força bó i la zona estaba molt tranquileta, quin gust després de la bogeria del caçador del dia anterior. La pedra no ens va sorpendre ja que és el vell conglomerat monserratí que tant ens agrada. Les vies van ser força divertides i entretingudes.
 
Eloy en Iroquesos, 6a-

Juan en la vía nº 4, 5b

Com sempre vam anar fent amb la calma, sense presses com està manat un diumenge. Poc a poc i bona lletra. Sense sorolls de fons, ni crits, ni motos, ni gossos, ni senglars, un gust. La temperatura va ser molt agradable en tot moment, feia solet i gens de vent. Un luxe per ser a finals de gener, si senyor!!!. Sense pena ni gloria vam anar fent poquet a poquet vies de primer, de segon, en funció del nostre grau, ànims i expectatives.

Pelake en Iroquesos, 6a-

Danny en Neurona, 6a+

Nefer en la vía nº 5, 5b/5c

I així vam passar el diumenge que poc a poc es va anar ennuvolant. Entrada la tarda va venir l’hora de menjar els entrepans amb una cervesseta al bar un poble qualsevol, tot comentant la jornada i enfontent-nos de tot plegat.
 
Reseñas: onaclimb

Moltes vegades és millor l’estoneta a última hora de la tarda de sentar-nos tots plegats a taula per xerrar de la jornada compartida, que les grans fites personals asolides el mateix dia. No ho creieu pas???.

No hay comentarios:

Publicar un comentario