27 dic. 2011

Via Llepet al Serrat dels Monjos

Via : Llepet
1ª ascensió : 1995 per F. Rosell, T. Jiménez i V. Esteve 
Dificultat : 6b+
Metres : 120
Material : joc de friends
Valoració : recomanable
 

 
El dissabte ens trobem al bar Anna, l'Eloy i el Carles ( Krls ) que aniran a la via Pic-nic i l'Antonio i jo que no tenim res previst, però decidim acompanyar-los i fer una via que es troba una mica més a la dreta. La via en qüestió és la Llepet que ja vam escalar l'hivern del 2007 i de la que en guardàvem un bon record.



Ressenya de Diari d'escalada



L-1 ( 6a )
La primera part del llarg pertany a la via Peperone i és on les assegurances son més escasses i la roca és un pel crostosa, és per tant el tram on tindrem de ficar més material, a mig llarg quan el diedre inicial s'acaba ens decantarem a la dreta per agafar una fissura on hi trobarem un clau que costa una mica de xapar, ara seguirem per la fissura on hi trobaren alguna assegurança més fins arribar a la reunió.

L-2 ( 6a+ )
Sortim per la continuació de la fissura que ara es converteix en un diedre obert, el passos més difícils el trobarem a la sortida de la reunió, quan s'acaba el diedre sortim per la dreta i de seguida es tomba la paret i ens ofereix una fàcil escalada fins aprop d'entrar a la reunió que es redreça fins situar-nos a sota d'un petit sostre on hi trobaren un pitó i per la seva esquerra entrem a la segona reunió.






 Segon llarg
L-3 ( 6b+)
Sortim recte per un mur molt bonic de forats, quan el deixem agafem una fissura diedre que tenim d'abandonar a l'esquerra, és el lloc on trobarem els passos més difícils del llarg i de la via, un cop fets els tres o quatre passos de flanqueig seguirem recte per entrar a la reunió.





Tercer llarg



L-4 ( 6b )
Sortim flanquejant a l'esquerra per una placa tombada fins agafar la fissura evident que tenim davant, els primers passos per remuntar la fissura són els més tècnics i difícils del llarg, quan la fissura s'acaba sortirem per la placa de la dreta i amb pocs metres arribarem al final de l'escalada. L'última reunió la vam muntar a uns arbusts ja que no vam saber trobar cap reunió muntada.




Activitat realitzada el 24/12/11 per Antonio i Albert

26 dic. 2011

Peus Negres a la Serra de Busa

Via : Peus Negres
Primera ascensió : Desembre del 2010
Dificultat : 6b
Metres : 130
Material: Joc de friens, els tascons poden ser útils



Ressenya del Blog del Eduz


Avui l'Alex ens porta per sorpresa a la Serra de Busa, on cap de nosaltres hem escalat cap vegada. El lloc resulta ser encisador, davant nostre s'obra una muralla de tons vermellosos d'uns cent metres d'alçada, solcada per fissures, plaques i diedres de totes les mides i tot això amenitzat per un dia radiant que ens permetera escalar en màniga curta tot i ser als primer dies d'hivern. La via escollida és la Peus Negres, es tracta d'una via oberta per en Joan Vidal tot just fa un any, La via es troba totalment equipada amb parabolts a excepció del primer llarg on tindrem de protegir tot el diedre d'entrada fins arribar a sota d'un sostre on ens podrem assegurar amb el primer parabolt de la via.



 Fotografia parcial de la Paret sud de la Busa

L - 1 ( 6b ) Llarg d'autoprotecció fins arribar al primer bolt, on un sostre ens barra el pas, aquí flanquejarem a l'esquerra per roca dolenta fins poder caçar la fissura de l'esquerra del sostre, aquest últims passos són els més difícils del llarg, un cop superada la fissura de seguida trobem la primera reunió.



Escalant el primer llarg

L-2 ( 6a+ ) Els primers metres són els més difícils, un cop superat un petit sostre per la seva dreta la dificultat minva, però en aquest punt les assegurances son més distants, més amunt la paret es redreça i tot seguit entrem a la segona reunió.






 El segon llarg de la via


L – 3 ( 6b ) A la primera meitat del llarg trobarem potser la millor roca de la via, son grans i bones presses que ens permeten atacar amb confiança el vertical mur que tenim davant nostres, cal dir que les assegurances properes també hi juguen un paper importat, a la segona meitat la paret perd verticalitat però també bé acompanyat d'una presa petita recoberta de molsa i de qualitat molt dubtosa, tan sols el fet de tenir les assegurances molt properes ens dona la confiança per passar el llarg en lliure.

L- 4 ( 4 ) Llarg de tràmit que tan sols val la pena si volem contemplar el magnific pla de Busa, de totes maneres si pugem al cim cal anar en compte ja que la roca en aquest tram es troba molt solta.




 Os penjat a la quarta reunió



Montserrat des de el pla de Busa

Podeu trobar més informació a MuntanyecEscalatroncs

Escalada realitzada per l'Alex, Lluís i Albert el 23/12/11

24 dic. 2011

Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança (entrada Replicants)

Investigant l'estat de la qüestió: fissura ben neta!

Diumenge ens posem a la via Replicants, a la Paret de l'Esperança, però un atac de por al tercer llarg ens fa acabar per la Dersu Uzala, veïna propera, per la seva variant de l'Esperó, amb roca molt millor que l'original, ara que, amb ben poques dificultats. Una altra urgència per resoldre, que ha d'esperar fins a l'estiu almenys! La piulada

21 dic. 2011

La Tribu a la Codolosa

Caravana de puretas!

Un grupet de puretes irreductibles, van desafia el fred i el vent dissabte passat, armats amb uns bocates de Ca l'Anna, van atacar i vèncer la temible muralla de la Codolosa: Relat dels fets

11 dic. 2011

Maduritas calientes al Peladet de Rúbies

No és una "madurita", però la foto és maca...

De nou en aquest preciós racó, i per una via ben divertida, bona temperatura i un ambient genial: La Piulada

Petit Four a la Pastereta

Àngel, acabant el primer llarg

Diumenge passat (ja sé que vaig tard!), vam anar Àngel, Eloi i jo a fer aquesta discreta però bonica via del Joan Asín a la soleiada cara est de la Pastereta, protegits del vent fred i amb una bona temperatura. Un matí agradable amb bona companyia. La Piulada

Dama de los Vientos a la Pala del Coll (Montroig)


Impressionant diedre del primer llarg, que dóna el plus a l'escalada

Segura, bonica, tècnica, i curta escalada en aquest preciós paratge, que mai deixa de sorprendre'ns. Molt recomanable, no sé si malgrat o gràcies a l'excés de parabolts, que permeten que et dediquis a escalar sense pensar en res més: La piulada

5 dic. 2011

Via Camí a Caledònia al Pollegó Est


 Via: Camí a Caledònia
Dificultat: 6b 
Recorregut: 130 metres
Material: joc de friends i aliens, joc de tascons i quatre pitons 3 universals i 1 v grossa per el segon llarg 


El divendres em passo a xafardejar una estona per la llibreria Altaïr, i sorpresa, trobo un nou llibre de ressenyes de Montserrat de la factoria Rock topo, de seguida agafo els 14,20 euros que val i me l'emporto cap a casa. El llibre en qüestió es diu Monserrat Rock Climbs Vessant Sud meitat est, recull algunes vies clàssiques i esportives del Clot de la Mònica, Vinya Nova, Can Jorba i Plecs del llibre – Montgròs. De fet poques novetats hi trobarem si ja contem amb els llibres de Montserrat Sud i La Plantació, però fullejant el llibre hi trobo la ressenya de la via Camí a Caledònia, amb els detalls d'assegurances, com acostumen a tenir les guies de Rock topo. El que em fa decidir a escalar-la aquest mateix dissabte. Quedem al bar Anna del Bruc i just arribant ens veiem amb el Lluís que se'n va a fer esportiva i ens comenta que fa poc hi avia un bon grapat de Puretes per allà. Fem un cafè i ens dirigim a la canal de l'Artiga, a mitja pujada ens saluden els companys de la Colla Xapoutot que ja estan a les primeres reunions de les vies Nexus i Replicans, nosaltres seguim pujant fins l'inici de la coneguda via Son de la llarga que també és l'inici de la nostra via. Farem la via en cordada de tres, el primer llarg de tercer grau que és molt senzill el farem en lliure integral i els altres tres seran un per cada un. Jo faré el primer, que és el més senzill dels tres, el que té millor roca en conjunt i el que està millor assegurat. L'Antonio el segon, amb una sola assegurança, sensiblement més difícil i amb roca molt mediocre a la segona part del llarg. I el tercer pel Santi, és el llarg més difícil dels tres, però amb els spits i intercalant friends queda força arreglat, si no fos per la part final on també la roca empitjora molt i es fa difícil la autoprotecció.




L -1 ( grau 3 - llargada 30 metres – equipament 1 spit )
Llarg molt senzill en el que ens decantarem en diagonal ascendent cap a la esquerra fins trobar un bon arbre on farem reunió.

Segon llarg

L -2 ( grau 6 - llargada 30 metres – equipament 8 spits )
És el llarg més senzill dels tres que ens queden, el de millor roca i el més ben assegurat, puja bastant recte primer per unes plaques fissurades i després per un diedre que abandonarem a l'esquerra per entrar a la reunió. Que muntem sobre dos spits, en un còmode replanet. 

Tercer llarg

L - 3 ( grau 6a+ - llargada 30 metres – equipament 1 spit )
És segur el llarg psicològicament més difícil on s'ajunten la manca d'assegurances fixes amb una roca dolenta en la segona meitat del llarg, en la que et has d'agafar amb molt de compte.
El llarg comença per la fissura de la dreta de la reunió, que es converteix en diedre, i més endavant en placa, en aquest punt trobarem l'únic spit del llarg, d'aquí flanquegem a la dreta per trobar una altre fissura, en la que trobarem els passos més difícils del llarg donat a la poca confiança que ens dona la roca on ens agafem, més amunt la roca no millora gaire però perd verticalitat i es deixa fer millor fins entrar a la reunió, que es troba desplaçada a la dreta. 

Quart llarg  

L - 4 ( grau 6b - llargada 45 metres – equipament 7 spits )
Es tracta d'un diedre molt bonic i força mantingut, llàstima del final que torna a tenir una pèssima roca.
Sortim per l'esquerra de la reunió per entrar al diedre on ja es veuen els spits, però per arribar al primer tindrem de protegir algun pas, i més amunt entre spit i spit també anirem col·locant assegurances intermitges fins al final del diedre, on trobaren les primeres roques dubtoses que ens fan sortir per la placa de l'esquerra, uns metres més amunt trobarem l'ultim spit i d'aquí temin que flanquejar a l'esquerra per sobre d'una gran llastre que sembla que s'aguanti per pur miracle, la ressenya diu tirar a l'esquerra fins un arbre, nosaltres vam tirar recta amunt per terreny molt insegur fins unes savines on van fer l'ultima reunió. 


Pollegó Est

Via escalada per Antonio, Santi i Albert el  3/12/11

                                                     

13 nov. 2011

Necronomicón a la Roca dels Arcs


El Necronomicón es un grimorio (libro mágico) ficticio ideado por el escritor estadounidense Howard Phillips Lovecraft, uno de los maestros de la literatura de terror y ciencia ficción y según él lo define como un libro de saberes arcanos y magia ritual cuya lectura provoca la locura y la muerte.

El domingo pasado Pelake y yo estuvimos en Vilanova de Meià y acertamos, mientras por aquí cerca (véase Montserrat) llovía y hacía el día impracticable para la escalada, por allí el Solete nos regalaba un día estupendo, el único problema es que queríamos hacer la Necronomicón y no pudimos ya que había unos chorretones que lo impedía, por lo cual nos fuimos a un sector de deportiva donde no daba el viento y estaba seco.

Allí nos dío por practicar un poco el cacharreo y así a lo tonto entre dos vías de deportiva hicimos una "nueva vía" en clean o trad climb, nos salió una ruta de 6a equipada con aliens, tricams y tascones, la cual llamaremos The Puretas Clean aunque obviamente no lo publicaremos al tratarse de una semichorrada.

Nos gustó tanto que después hicimos otra de deportiva también con seguros flotantes y "escupiendo" a los parabolts!, jaja, de hecho a eso parece que se le llama Greenpoint, según explica Planet Mountain es el término utilizado para definir una ruta de escalada deportiva sin usar los parabolts y equiparla con aliens, tricams y toda clase de hardware flotante. Se está poniendo de moda y los lolos hacen 7s y 8s en Greenpoint!.
 
Lo disfrutamos mucho ya que la escalada es diferente, la sensaciones son intensas y el nivel de concentración es máximo, los movimientos son precisos y seguros en todo momento, se impone el "no debería caerme" por si las moscas, jeje, sin duda una experiencia nueva que repetiremos.

Y este domingo viendo de nuevo el panorama que pintaba por aquí hemos vuelto viendo que la previsión era buena para aquella zona y hemos acertado de nuevo y esta vez sin chorretones.

Ya llegando nos reciben los Mossos y protección civil invitándonos a aparcar justo a la entrada de la población ya que hoy se celebra la Fira de la Perdiú, una de las fiestas mas importantes de Vilanova de Meià, un mercadillo con todo tipo de artículos y algunas actividades.

Después de aparcar logramos acceder caminando al Cirera entre una riera de gente aderezado con música tipo rancheras del tipico tenderete que vende CD´s, mientras que en el tenderete de al lado que venden ropa lanzan repetidamente su eslogan de marketing directo: "todo a 2 euros!!!", si!, ese tipo de ropa que una vez usado por primera vez lo metes en la lavadora y a la hora de tenderla ha desaparecido... se ha inmolado en el centrifugado?.. Desayunamos y al volver a bajar al parking han cambiado el CD y ahora suena flamenco en catalán, vamos mejorando.

Llegamos a pié de pared y está completamente seca, ya hay una cordada de 3 finalizando el segundo largo y otra de 2 a pié de vía (como madruga la peña!), asi que nos lo tomamos con la calma. Nos encontramos con anther y Xavie que hará la Txubascos Vascos y nos comentan que vienen del Peladet de Rubies que estaba casi cubierto por la niebla y también que Eloy y Pep se han quedado allí donde han hecho la 6ª ascensión a la Nino Nino, así que hemos coincidido unos cuantos puretas por la zona.


Una vez en pié de vía, aún nos da tiempo de ver otras vías de alrededor esperando que salga la segunda cordada de la R1, ya cuando vemos que tenemos campo libre nos metemos. Un primer largo con la roca algo fría pero muy disfrutón, el segundo de trámite aunque verticalillo también, el tercero es el largo estrella, un muro de escalada preciosa típico de la zona, franjas horizontales con muchísimo canto, largo para no pararse mucho a pensar, colocar muy bien los pies para no tibar demasiado de brazos y asi dosificar la pila, muy parecido al muro de la Pared Bucòlica por donde pasan la Tierra de Dinaosaurios y la Bálsamo de Tigre, sólo le falta música de fondo, al final del muro cuando vuelve a perder un poco la verticalidad hay algún pasito finito de esos de menos canto y poco pié pero se hacen bien, y ya nos queda el último largo, fácil aunque hay que mirarselo para no salirse de la vía y no romper nada.



L1

L2





L3


L4

The End

En resumen, una vía que yo ya había hecho en el 1984 (ufff, que mayor soy!) que me dejó muy buen sabor de boca y que me lo ha vuelto a dejar, roca muy buena en general salvo algunos tramitos del último largo, muy poco sobada para ser una clásica que todo el mundo hace, si es cierto que hay algun canto sobado, pero casi siempre hay 2 o 3 mas que puedes utilizar!. En cuanto a los seguros están correctos, reequipada con parabolts y algún clavo original, te obliga a escalar, en el muro del L3 ni están cerca ni están lejos, en toda la vía hemos utilizado 3 o 4 aliens y un par de sabinas siempre en los tramos fáciles para evitar posibles sartenazos de esos que te puedes caer 15 o 20 metros tranquilamente y hacerte mucha pupa. Vía que sigue siendo muy recomendable!.


Siglo XX, año 1984 con mi primer arnés integral Roca, los Fire Boreal, sueter de invierno...

"Que no está muerto lo que yace eternamente, y con los eones extraños incluso la muerte puede morir"

6 nov. 2011

Via Del guia al Pollegó de la Vinya Nova




Via : Del guia
Primera ascensió : M. Millet, l'any 1995
Horari : el nostre va ser de poc menys de sis hores
Material : portàvem, unes divuit cintes exprés, cinc bagues per sabines, un joc de Camalots fins el número dos, un parell de microfriends, un joc complert d'encastador, tres Tricamps petits i vuit claus variats. Poc o molt vam ficar de tot una mica.
Via de concepció clàssica, oberta sense l'ús d'expansions i una mica exposada en certs trams, la roca en general és bona, però amb trams de roca mediocre on cal anar amb compte, anirà bé que tinguem un grau de 6b consolidat en paret, per no passar masses angunies.


Ressenya aproximada de la via Del guia


L - 1 ( 6b+/c ) 45 mts, +/-
Llarg de roca compacta, amb unes lianes enfiladisses que dificulten el flanqueig que trobarem a mig llarg, bastat ben assegurat, difícil i molt sostingut.
La via comença en una petita feixa on hi trobarem un encastador segellat amb plom i a la seva vertical a uns quatre metres més amunt trobarem un petit arbre d'on hi penja una baga amb un mosquetó. Un cop a l'arbre seguirem en tendència a la dreta per una fissura diedre i quan es difumina flanquejarem a la dreta uns metres per una placa amb poca pressa on trobarem una assegurança al mig de la placa i un altre al final del flanqueig, un cop al clau, seguirem recte amunt per una placa molt vertical de forats i pressa petita fins arribar a la reunió que consta tan sols d'un clau. Aquí vam clavar un universal per reforçar la reunió ( l'únic clau que vam fer servir en tota la via).

Inici de la via i arbret d'on i penja una baga amb mosquetó

Peu de via i primera assegurança de la via

Vegetació a la meitat del primer llarg


L – 2 ( 6a ) 40 mts +/-
Llarg amb roca mediocre i poc assegurat, tot i ser el més fàcil de la via
Es puja per una fissura amb tendència a la dreta on hi trobarem un parell de claus amagats a la vegetació de la fissura. Pujarem uns metres més i flanquejarem a la dreta pràcticament en horitzontal per roca d'aspecte trencadís. A mig franqueig hi trobarem un clau i al final del flanqueig pujarem pel costat dret d'un diedre fins arribar a la reunió que muntarem en un arbre.

L – 3 ( 6b ) 40 mts. +/-
Aquest és el llarg que pitjor recordo.
Surt recte, en tot cas en tendència a la dreta com en tota la via i ben amunt flanquejarem a la dreta per una placa fins trobar un altre fissura que en pocs metres ens portara fins a la reunió, que fem sota d'una gran savina que té un bloc de roca al seu d'amunt.

L – 4 ( 6a+) 30 mts. +/-
Al principi amb roca dolenta però fàcil i un cop al diedre millora considerablement.
Sortim per la dreta de la reunió per terreny trencadís per agafar una placa amb una mica de vegetació que ens conduirà al primer diedre de la dreta de la reunió que és el que tindrem de remuntar fins que trobem un parell de claus que és el punt on muntarem la reunió.

Sortida de la tercera reunió


L-5 ( 6a+/b ) 30 mts. +/-
Bona roca en general
Sortim pel diedre però de seguida l'abandonem per flanquejar a la dreta per una placa fina i vertical. Tot seguit trobarem un altre diedre amb una mica de vegetació que pujarem fins trobar una gran sabina on muntarem reunió.

Ultim llarg, la línia d'ascensió passa per una fissura a l'esquerra de la corda blava


L – 6 ( 6c/6c+ ) 40 mts +/-
Llarg amb bona roca i pràcticament assegurat. El grau bé donat per un parell de passos a mig llarg.
De la reunió de la sabina sortirem per la seva esquerra on trobarem un excèntric encastat. D'aquí surt una fissura que seguirem tota la estona fins al final, on franquejarem a la esquerra fins arribar al cim on farem la reunió amb dos parabolts de la Aresta Ribes

Un clau del primer llarg

Escalada realitzada per Antonio i Albert el 31/10/11

2 nov. 2011

Mickey Mouse a la Roca Gris

Àlex, a la impressionant placa del segon llarg

Dissabte, entre boires i humitats, quatre irreductibles puretes, àvids de roca, es troben a l'aparcament de la Vinya Nova. Ells (Antonio i Albert) a la Little Big Horn, que és cosa d'homes bregats en mil batalles, nosaltres (Àlex i jo) a la dels dibuixos animats, cosa de nens, és clar. Una jornada molt maca i, de nou, tota una paret presa pels puretes! La piulada

1 nov. 2011

El Cau del Sioux, Pared de Catalunya.




Despues del papeo del 2º Aniversario de los Puret@s, que mejor que ir a dormir al prado de la Pared de Catalunya, nos vemos alli con Pep Pascual, a la mañana siguiente toca, quemar la grasaza y el vino apretando lo que podamos, la via escogida:




Madrugamos bastante, por aquello de no quedarte a dormir a 30 mts de la cima y tras 25 minutos de aprox nos plantamos en pie de via, no hay perdida, una gran encina y enseguida se ve un clavo. El primer largo pasa un murito de V+ con paso tonto en frio, y sale por una fisurita a equipar sin problemas de V,


El segundo largo es una fisura de 6a muy guapa con 2 clavos,a equipar (C1y alien amarillo), largo muy bueno y con roca muy compacta.



 El tercer largo empieza con un muro vertical con canto (6A) hasta que las regletas van siendo cada vez mas pequeñas y distantes, aunque bien equipado con bolts, que permten apretar a cada uno lo que le pida el cuerpo, pasado el muro un tramo de 6a semiequipado nos deja en la reunion.


Buen ambiente y seguros variopintos!
El cuarto empieza desplomado, un paso de Ae nos deja en un muro con presas rancias en el que cada uno sube como puede tras un largo tramo de escalada tensa afloja, un facil tramo de quinto, con roca a controlar.
El quinto largo, para nosotros el mejor,largo mantenido y con roca muy buena, 6c de continuidad que se deja ir haciendo, bien equipado, escalo motivado al calor de los bolts y de pronto...!falta una chapa!, solo esta el esparrago, en un principio me cago en la madre que pario al taliban de turno, pero para no perder el buen rollo que me estaba dando la via le doy la vuelta y pienso," tranki, Alex esto te lo ha hecho el taliban pa que te curtas y crezcas como escalador.. con la gracia que me hago a mi mismo subo para arriba y al lado del esparrrago se puede poner un camalot del uno bueno, unos pasos guapos por la fisura hasta dar alcance al otro bolt el cual encima me he de pasar un poco para chaparlo bien y aun metros y metros de roca guapisima te dejan en el famoso "cau" no sin antes saltarme el ultimo seguro pues me habia quedado sin cintas, reunion en el agujero y a disfrutar de las vistas!  

Tras el cambio de reunion y un largo en travesia de IV de unos 15 mts nos plantamos en la unica reunion incomoda de esta via, sale Pep hacia un muro poco apetecible, en diagonal a la derecha, pasados los dos primeros bolts la fisura se pone muy dura y un par de tascones a caldo y un paso guapisimo de regleta invertida,mas o menos 6c, te dejan al pie de una chimenea de V+ dificil de proteger, se progresa bien en X y despatarrao y mirandote bien los pies llegas a un bolt que protege un paso tonto desplomadito y un tramo con roca curiosa hasta llegar a la reunion.
 El ultimo largo es un 6c bastante a bloque, rotillo con caida a la repisa de la reunion y encima han quitado los clavos..del ultimo de ellos cuelga un cordino que te permite escalar hasta el y despues de un explosivo flanqueo a la derecha asegurado con un bolt, salidita por terrraza que nos recuerda mucho a Ager.Reunion  en un arbol y de ahi a la cima
Llegamos muy contentos, la via nos ha gustado y hemos tardado unas 6 horas sin prisas, en todos los largos se tiene que poner algo, con el semaforo de aliens, tascones y camelot hasta el 1., 2y 3 los llevamos pero no los pusimos.Con la grasaza del dia anterior ya bien quemada, iniciamos el descenso,bien indicado por algunas pequeñas fitas.fijarse bien por si os pasais!!

  
Salut i Roca Puret@s!!