21 ago 2011

Santacana - Serrano a la Mòmia



Via: Santacana-Farrera-Balbastro variant Serrano-Araguz
Primera ascensió: Santacana-Farrera-Balbastro 06/09/53
Primera ascensió: Serrano-Araguz 13/05/73
Dificultat: 6b
Metres: 125
Material: friends opcionals
Valoració: molt recomanable


Ressenya de Ressenya.net

Sense tenir clar la via que farem, recullo el Lluís a l'aparcament del hotel Las Palmeras a prop de Sant Vicenç dels Horts, que és el lloc habitual de trobada i enfilem carretera fins a la plaça de la Font Gran de Monistrol, allà prenem el cafè de rigor, trec la llibreria montserratina per decidir cap a on tirar, la premissa més important és que hi hagi ombra que al Lluís si li toca el sol es converteix en l'home llop, repassem les vies de la paret oest d'agulles amb ombre garantida però cap ens acaba de fer el pes, després ens mirem les vies de Sant Benet que era la idea inicial, el Jose i l'Isma que el dia anterior havien fet l'Esperó Màgic de la Prenyada comenten que fins ben passat el migdia hi toca el sol i anar a la cara nord de l'Elefant és tot un pateo, llavors surt la via Santacana que queda una mica amagada entre la Mòmia i la Momieta, bé ja tenim l'objectiu! Pugem fins el Monestir i enfilem lentament les escales dels pobres, ara la calor ja és força intensa i ens fa suar de valent, quant arribem a Sant Benet ens trobem al Joan Enric i al Pelake que fa ben poc que han arribat al refugi, ells que son més resistents al sol aniran a l'esmentat Espero Màgic, mentrestant nosaltres ens dirigim al peu de la Mòmia. Un cop al inici de la via la fissura del primer llarg no sembla tan difícil com comenten.



Fissura del primer llarg


L1 dificultat 6a+ metres 30 (1 burí sense xapa + 4 parabolts)

La via comença en el punt on la Mòmia i la Momieta es troben més aprop, d'aquí surt una vira horitzontal a l'esquerra que pràcticament caminant ens porta fins la fissura on trobarem el cap de burí que ens protegeix els primers passos, ficats dins la fissura el llarg ja no donarà treva, els parabolts s'allunyen i la roca està una mica polida pel pas de les cordades, el que fa que tinguem d'anar en tot moment ben atents, progressem en tot moment encastant el braç i l'espatlla esquerra, al principi es va deixant fer però a mig llarg els passos es tornen més agònics i la progressió es fa lenta i fatigosa fins que aprop del final la dificultat minva i ens permet entrar a la reunió sense problemes. Si t'estàs avorrint prem Aquí



Primer llarg

L2 dificultat 5c metres 35 ( 4 parabolts )

El segon és un llarg més tranquil però en el que no podem baixar la guàrdia, les assegurances disten unes de les altres, però en aquest llarg és més fàcil col·locar estris d'autoprotecció, en la primera meitat del llarg és en el que la progressió és més rapida fins llaçar un arbret, a partir d'aquí es troben uns passos més difícils en els que haurem de col·locar el cos en la posició correcta per poder progressar amb solvència.



Entrant a la segona reunió

L3 dificultat 6b metres 25 ( 5 parabolts )

Sortim de la reunió en tècnica de xemeneia fins la primera assegurança, un cop assegurats cal anar amb molta decisió a la fissura i fer uns passos de bavaresa on en cert moment també podem aprofitar algunes presses de la ma esquerra que es troben fora de la fissura, a un parell de metres trobem el segon punt d'assegurança, aquí la dificultat baixa i de seguida arribem a un arbre sec on refer-nos de l'esforç, seguim per placa en flanqueig a la dreta fins el tercer paralbolt i tot seguit remuntem uns metres per entrar en un còmode balmat, que ens permet estudiar els següents passos, el quart parabolt el trobem per sobre de la balma desplaçat a la dreta, just a sota d'un gran merlet que amb la meva alçada ( 1,69 ) no puc aprofitar-lo per xapar, més a l'esquerra es troba un bon forat, en aquest punt si que arribo a l'assegurança, ara ja puc encarar el pas amb més confiança, amb la mà dreta al forat anteriorment esmentat hem de fer el segon esforç del llarg, es tracta de ficar-nos a la fissura i amb passos decidits de bavaresa guanyar els metres suficients per poder descansar. Cal dir que han tot moment la fissura ens ofereix uns bons cantells, el que dona molta seguretat als passos.



Quarta reunió

L4 dificultat 5b metres 15 ( un tac de fusta i 1 parabolt )

Es tracta d'una curta però bonica tirada que segueix per l'ultim tros de fissura de la via, el pas més difícil el trobarem a l'inici de la fissura on els peus queden per sota d'un desplom


L5 dificultat 4a metres 35 ( 1 parabolt ? )

Als pocs metres de sortir de la reunió la paret perd verticalitat de seguida. Es tracta de buscar el terreny més fàcil per assolir el cim, a meitat del llarg s'ha de trobar una assegurança que no vàrem saber veure, seguim amb tendència a l'esquerra i fàcilment arribem al cim.



Cim de la Mòmia

Escalada realitzada el 16/08/11 per Lluís i Albert

Savina + 4x

Àngel a l'últim llarg, equivalent a la Normal de la Savina Superior
Dissabte, en plena onada de calor, tres puretes irreductibles (Àngel, Joan Enric i Luisín), que es troben a quatre puretes més, tan irreductibles com nosaltres (Antonio, Albert, Eloi i Lluís) que passaven per allà, s'internen a la regió d'Agulles a la recerca de l'ombreta salvadora (i ventilada!). Una combinació de dos vies senceres, un llarg d'una altra i un llarg d'una via fantasma (quatre xapes noves), ens fa aconseguir una via prou distreta, agradable, variada i amb els ingredients de una clàssica, on a més, podem abandonar caminant des de la segona R i des de la tercera: La piulada

19 ago 2011

Paul-Gustavo al Ganivet de Diables

Lourdes al primer llarg, i tota la via a la vista: Gran ambient!

Seguint l'estela de l'Eduard (Escalatroncs) i de Jose i Isma, ara ens toca a nosaltres seguir la moda blogger, i Lourdes, Àngel i jo ens vam ficar diumenge passat. El primer llarg maquíssim, el segon força bo, el tercer massa per a mi, i el quart el mateix. Ara que, la cirereta del pastís es veure si tens prou coratge per passar ben estirat per la cresta del Ganivet. Un pam d'amplada, terreny força desfet i una bona timba a cada banda. Hi ha un esglaonet arribant al final on em tremolaven els genolls mentre els flexionava. A Lourdes no li tremolava res, anava fent saltets com si res... La piulada 

18 ago 2011

In-A-gadda-da-vida a la Paret del Pont

Àngel superant el primer ressalt (IV+)

No se m'ha espatllat el teclat, no, es veu que la via es diu així. Una petita joia a la Paret del Pont, amb una roca espectacular, i una dificultat obligada no gaire alta. Un racó fresquet per passar les calorades de l'estiu per apretar una mica els dits sense patir massa (ull a l'excursió del segon llarg, millor anar cap a la Digeridoo!)
Primer llarg IV+, segon, 6a, tercer 6b: La piulada

9 ago 2011

Paül - Gustavo


Ganivet de Diables - Montserrat


Vía Paül-Gustavo V+/Ae (6c), MD


Primera ascensión: Josep Callejas "Paül" y G.Llobet, noviembre de 1973




Primera tirada


Buriles de la antigua R1


Peligrosa entrada a la R1


Domingo, 10 de la mañana. He quedado con Jose para ir a la Paul Gustavo del Ganivet de Diables, pero antes nos lo tomamos con calma para hacer el bocata en Monistrol y de paso ver si finalmente decide ponerse a llover o no… pues parece que no. Así que a eso del mediodía tiramos para Santa Cecilia, y después de sudar un rato subiendo por la canal dels avellaners , Jose le mete al primer largo. A partir de la 1ª chapa viene un muro de unos 10 metros finos, muy finos, de aquellos que hay que mirar, palpar y pensar para subir, vamos que lo vimos más cerca del 6a que del V+, aunque eso sí bien asegurados. Luego la placa tumba y sólo un seguro hasta el murito final de entrada a la R : roca delicada y a proteger con un friend, (igualmente expuesto)


Segunda tirada



Desde la R la visión del 2º largo es roca cutrilla y lo peor: la primera chapa está a tomar por culo. Jose me señala una sabina que queda a la derecha y para allí que me voy a poner un seguro y desde allí otra vez en diagonal a la izquierda a por la 1ª chapa. A medida que voy subiendo veo que la roca no es tan cutre como parecía desde abajo, e incluso lo voy disfrutando: placa guapa, alguna laja sospechosa y seguros combinando los parabolts con algún buril.


Tercera tirada




En el tercer largo, Jose empieza con otro paso finito para ir a buscar un parabolt y desde aquí, con un pedal, recto para arriba siguiendo la línea de parabolts y buriles sin chapa (en buen estado). Por cierto, Jose tuvo que ir recuperando alguna plaqueta ya que la mayoría de las que llevábamos no cabían por la cabeza de la tuerca.

Le meto yo al 4º y último largo, también combinando parabolts y buriles. Le hago A0s para ir más rápido hasta una pequeña fisurilla por debajo de un desplome. Alien que te crió y marchando. Placa tumbada sin seguros y con roca que hay que mirarse un poco para llegar a la cima.


Cuarta tirada





Y por último, a pasar por el filo del Ganivet: menudo yuyu. Hubo un momento en el filo de la arista que miré para abajo y acto seguido me puse de cuclillas para pasar, a partir de ahí sólo miraba enfrente mío, jajajaja menuda flipada!!! Hay que ir con cuidado porque la roca es muy delicada. Bueno, después del “paseo”, rápel de 20 mts y otra vez en la canal para ir a buscar las mochilas.

Nos ha gustado la vía.















Magnífico entorno






El filo del ganivet



Un rapelillo y pal coche


Santa Cecília


Texto: Ismael

5 ago 2011

Via Sánchez - Martínez a la Paret dels Diables




Via: Sànchez - Martínez
Primera ascensió: J. Sánchez i C. Martínez el 30 de novembre del 1970
Dificultat: 7a ( obligada 5+ A1 - recomanable 6a A0 )
Metres: 285

Material: joc de friends
Horari: 7h. 30 minuts en cordada de tres
Valoració: molt recomanable

Aportar alguna cosa nova sobre de la Sánchez – Martínez es prou difícil, dons possiblement sigui la via més repetida de la paret, de ben segur que es podria canviar el possiblement per el indiscutiblement. La via ja ha estat prou explicada tirada per tirada, i amb força detall, també ha estat repetida per companys del grup The Puretas, i si doneu un cop d'ull als Blocs en trobareu moltes més. Us podria explicar les sensacions o les emocions, o jo què sé, però no ho faré, lo que si que faré es felicitar a tots els que han gaudit escalant aquesta magnifica via i encoratjar als que encara la tenen a la carpeta de pendents, per que no so pensin més. També donar les gracies al companys de cordada amb els que he compartit la via, amb l'alegria l'esforç i la il·lusió de sempre.

Posaré també les fotografies de rigor, algunes fetes amb la cama fotogràfica torçada per que sembli més vertical del que es, però és així com m'agrada a mi, encara que de vegades en passo una mica.



Ressenya escalatroncs


Primer llarg




Llargs de xemeneia









Fissures i plaques fins arribar als sostres


























Zona dels sostres











Tram final de plaques i el cim



Foto del juny del 1976, el primer cop dels tres que e fet aquesta via


Escalada realitzada el diumenge 31/07/11 per Antonio, Eloy i Albert