21 ago 2011

Santacana - Serrano a la Mòmia



Via: Santacana-Farrera-Balbastro variant Serrano-Araguz
Primera ascensió: Santacana-Farrera-Balbastro 06/09/53
Primera ascensió: Serrano-Araguz 13/05/73
Dificultat: 6b
Metres: 125
Material: friends opcionals
Valoració: molt recomanable


Ressenya de Ressenya.net

Sense tenir clar la via que farem, recullo el Lluís a l'aparcament del hotel Las Palmeras a prop de Sant Vicenç dels Horts, que és el lloc habitual de trobada i enfilem carretera fins a la plaça de la Font Gran de Monistrol, allà prenem el cafè de rigor, trec la llibreria montserratina per decidir cap a on tirar, la premissa més important és que hi hagi ombra que al Lluís si li toca el sol es converteix en l'home llop, repassem les vies de la paret oest d'agulles amb ombre garantida però cap ens acaba de fer el pes, després ens mirem les vies de Sant Benet que era la idea inicial, el Jose i l'Isma que el dia anterior havien fet l'Esperó Màgic de la Prenyada comenten que fins ben passat el migdia hi toca el sol i anar a la cara nord de l'Elefant és tot un pateo, llavors surt la via Santacana que queda una mica amagada entre la Mòmia i la Momieta, bé ja tenim l'objectiu! Pugem fins el Monestir i enfilem lentament les escales dels pobres, ara la calor ja és força intensa i ens fa suar de valent, quant arribem a Sant Benet ens trobem al Joan Enric i al Pelake que fa ben poc que han arribat al refugi, ells que son més resistents al sol aniran a l'esmentat Espero Màgic, mentrestant nosaltres ens dirigim al peu de la Mòmia. Un cop al inici de la via la fissura del primer llarg no sembla tan difícil com comenten.



Fissura del primer llarg


L1 dificultat 6a+ metres 30 (1 burí sense xapa + 4 parabolts)

La via comença en el punt on la Mòmia i la Momieta es troben més aprop, d'aquí surt una vira horitzontal a l'esquerra que pràcticament caminant ens porta fins la fissura on trobarem el cap de burí que ens protegeix els primers passos, ficats dins la fissura el llarg ja no donarà treva, els parabolts s'allunyen i la roca està una mica polida pel pas de les cordades, el que fa que tinguem d'anar en tot moment ben atents, progressem en tot moment encastant el braç i l'espatlla esquerra, al principi es va deixant fer però a mig llarg els passos es tornen més agònics i la progressió es fa lenta i fatigosa fins que aprop del final la dificultat minva i ens permet entrar a la reunió sense problemes. Si t'estàs avorrint prem Aquí



Primer llarg

L2 dificultat 5c metres 35 ( 4 parabolts )

El segon és un llarg més tranquil però en el que no podem baixar la guàrdia, les assegurances disten unes de les altres, però en aquest llarg és més fàcil col·locar estris d'autoprotecció, en la primera meitat del llarg és en el que la progressió és més rapida fins llaçar un arbret, a partir d'aquí es troben uns passos més difícils en els que haurem de col·locar el cos en la posició correcta per poder progressar amb solvència.



Entrant a la segona reunió

L3 dificultat 6b metres 25 ( 5 parabolts )

Sortim de la reunió en tècnica de xemeneia fins la primera assegurança, un cop assegurats cal anar amb molta decisió a la fissura i fer uns passos de bavaresa on en cert moment també podem aprofitar algunes presses de la ma esquerra que es troben fora de la fissura, a un parell de metres trobem el segon punt d'assegurança, aquí la dificultat baixa i de seguida arribem a un arbre sec on refer-nos de l'esforç, seguim per placa en flanqueig a la dreta fins el tercer paralbolt i tot seguit remuntem uns metres per entrar en un còmode balmat, que ens permet estudiar els següents passos, el quart parabolt el trobem per sobre de la balma desplaçat a la dreta, just a sota d'un gran merlet que amb la meva alçada ( 1,69 ) no puc aprofitar-lo per xapar, més a l'esquerra es troba un bon forat, en aquest punt si que arribo a l'assegurança, ara ja puc encarar el pas amb més confiança, amb la mà dreta al forat anteriorment esmentat hem de fer el segon esforç del llarg, es tracta de ficar-nos a la fissura i amb passos decidits de bavaresa guanyar els metres suficients per poder descansar. Cal dir que han tot moment la fissura ens ofereix uns bons cantells, el que dona molta seguretat als passos.



Quarta reunió

L4 dificultat 5b metres 15 ( un tac de fusta i 1 parabolt )

Es tracta d'una curta però bonica tirada que segueix per l'ultim tros de fissura de la via, el pas més difícil el trobarem a l'inici de la fissura on els peus queden per sota d'un desplom


L5 dificultat 4a metres 35 ( 1 parabolt ? )

Als pocs metres de sortir de la reunió la paret perd verticalitat de seguida. Es tracta de buscar el terreny més fàcil per assolir el cim, a meitat del llarg s'ha de trobar una assegurança que no vàrem saber veure, seguim amb tendència a l'esquerra i fàcilment arribem al cim.



Cim de la Mòmia

Escalada realitzada el 16/08/11 per Lluís i Albert

No hay comentarios:

Publicar un comentario