28 oct. 2011

Pas d'Estrès a la Paret Bucòlica


Dimecres tenia festa a la feina, i marxem Joan (Bdn), Jose Walero i jo cap a aquest racó que tant m'agrada. A la via feia temps que li tenia posat  l'ull i no va desmerèixer gens les meves expectatives, simplement genial. No és una via clàssica, els catxarros al cotxe, és una via esportiva de llargs, pleneta de parabolts per preocupar-se només de la roca. Del tot recomanable! La Piulada

25 oct. 2011

Esperit Mohicà al Peladet de Rúbies


El Peladet de Rúbies
Dissabte, m'afegeixo a la sortida puretil de rigor. Em porten al Peladet de Rúbies, i em torno a enamorar! És que sóc un adolescent amb això de les parets: me les acabo estimant a totes! Una jornada divertida, en bona companyia i en un lloc molt agradable. La Piulada

18 oct. 2011

Sunny Codolosa Wall

Hoy hemos estado de nuevo en la Pared de la Codolosa, Juanillo y Joan Enric se han metido en el Esperó Blocaire y la conclusión final es que no les ha gustado mucho, una primera y tercera tirada algo rotilla con rostoll, y un segundo largo algo aceptable donde se encuentra la única dificultad de la vía con roca mejor. Al final del tercer largo han flanqueado hacia la última reunión de la Vía de les cabres que es la opción que hemos escogigo Mireia y yo, así hemos rapelado todos juntos.

by Joan B

En cuanto a la de les Cabres, está bastante mas lograda, un recorrido con bastante buena roca en general, seguros correctos y posibilidad de añadir algún tricam y alien. La única dificultad está en salir de la primer reunión, unos pasitos finitos donde leí que han puesto un nuevo parabolt y me parece correcto por que había un sartenazo considerable para llegar al teórico primer seguro anteriormente. También es importante hacer la segunda reunión que se equpo a posteriori ya que el largo inicialmente era de 53 metros, algo excesivo para el rozamiento de cuerdas.

Descenso en 2 rappeles, el primero de 50m, hasta R1, y el segundo hasta el suelo de 40m. Vía recomendable.

by Joan B

Después hemos intercambiado las cordadas, Joan Enric y yo hemos hecho la Full Equip, que Joan Enric no había hecho aún, y Mireia y Juan estaban ya algo cansadetes así que han hecho el primer largito para redondear la jornada, de hecho Mireia sale de un parón largo por el veranito, viajes, trabajo, estudios, etc... (es multitarea :O), como siempre cuesta pillarle el rollo cuando vuelves, a ver si se anima y le va pillando continuidad. En cuanto a la Full Equip, diría que probablemente sea una de las mejores vías de la Codolosa, roca perfecta y seguros mil, auténtico Love Climb, tiene un pasito de 6a en el segundo largo saliendo de la reu en desplome pero con muy buen canto que para mi sigue siendo mas fácil que el de arriba que lo marcan de 5c y es mas raro de leer. Por lo demas el segundo largo en general es muy homogéneo y disfrutón.

Descenso en 2 rappeles de 30 y 35m.


Por la mañana ya amenazaba que podría ser de nuevo un día caluroso, en la primera vía temperatura ideal pero conforme iba avanzando la mañana ya nos hemos empezado a semicocer en la segunda vía, esperemos que esto cese YA y empieze el otoño de verdad que ya toca.

Algunos cromos...

R1 Esperó Blocaire

Finalizando L1 Vía de les Cabres

L2 Esperó Blocaire

Saliendo de R2 Esperó Blocaire



L2 Vía de les Cabres


L1 Full Equip


L2 Full Equip

See you soon!

15 oct. 2011

Delfos a Montrebei

Un paradís de l'escalada

Per fi ens hem estrenat a aquest indret mític, ara ja no veig el moment de tornar: Quanta feina que hi ha per allà, i quanta roca! La piulada

14 oct. 2011

Cosmos 1402 Collegats



La intencion era hacer la Tanger pero ante la romeria que teniamos delante, y con un par de reseñas en la recamara, nos decidimos por esta que hacia buena pinta. El pie de via es singular, hay que subir a un enorme bloque que hace de puente entre la pared y una aguja proxima a la pared, nosotros nos dimos cuenta despues de intentar empezar desde abajo, con roca podrida y un 0,75 en laja hueca, menos mal que Mario vio las chapas encima del bloque, lo solventamos con un destrepe y ya encarrilamos bien el primer largo por un flanqueo finito de pies un poco sobado pero que se hace bien


El ambientillo desde la primera reunion mola, lourdes calentando y haciendo estiramientos
obligados para encarar cualquier ascension con exito. El flanqueo quizas sea lo mas expuesto de la via, perfectamente asegurada con clavos y paraboles, llevamos el semaforo y solo lo utilizamos en una fisura en el flanqueo y porque el cordinillo del puente de roca estaba podridillo(alien rojo)








La calidad de la roca es muy buena, cuanto mas arriba mejor, incluso en este primer largo de roca roja es muy compacta


El segundo largo tiene un tramo de Ae y 6a, para mi junto con el penultimo que se curro Lourdes muy suelta son los mas guapos de la via, y los otros estan bien, incluso los faciles son bonitos y nada rostolleros
Repartimos la via en tres larguitos cada uno pa no tener que marear mucho las cuerdas, en el turno de mario, corrio por unos larguitos faciles pero muy disfrutones
y le llego el turno a la crack de la cordada, un par de rampas faciles en las que subio tan enchufada que se salto la reunion y tubo que destrepar entre las risas y abucheos de un par de cuervos que graznaban por abajo le toco un precioso largo, el cual empezo un poco mosca y acabo como un miura,y encima nos hizo fotos!!
Como siempre lo pasamos muy bien, la via nos gusto mucho, la aprox minima y el descenso comodo por unas cadenas sin tener que rapelar y al bar a hidratarse que pasamos mucho calor!!!                                

13 oct. 2011

Via del Rigol a la Paret d'Aragó

Via : Del Rigol
Dificultat : 6c A2 ( 6b obligat ) 325 metres.
Material : Joc de camalots del o.4 al 3 ( repetir 2 i 3 no és necessari ) micró friends, joc de encastadors, estreps, bagues savineres i una dotzena de cintes exprés.
Horari : 7 hores, en cordada de dos.
Via : recomanable.
Primera ascensió : Novembre del 2007
Aperturistes : Joan Badia, Aleix Roig, Jordi Salvany, Toni Aragón i Francesc Albesa.


Traçat de les vies Santiago Domingo i del Rigol Foto de Largo, difícil y en libre


El divendres per la tarda quedem l'Eloy, el Pep, l'Antonio i jo per fer una escapada a terres aragoneses. Agafem la super furgoneta del Pep, tot un " luju " ample, còmoda i amb tot tipus d'equipament, fogons, nevera, llit i més. Un cop ficats a la carretera fem la parada obligada al bar Sport de Bellcaire d'Urgell per fer un entrepà. Un cop amb la panxa plena seguim el camí fins el poble de Viacamp on ens desviem per una pista amb perfecte estat, per arribar al poble abandonat d'Estall, on passarem la nit. Ens llevem que encara és plena nit i el estels ens donen la primera benvinguda del que serà un dia esplèndid . Per la aproximació agafem el cotxe i fem un parell de kilòmetres en direcció a Montfalcó, aparquem en un petit replà a la dreta de la pista, just davant, surt una pista no practicable per cotxes que uns metres més amunt queda tancada per una cadena. Ara amb intuïció i bona voluntat pugem fins un coll, baixem per la torrentera ja de cara a la paret de Catalunya i quan ens sembla la travessem amb direcció a la paret d'Aragó. Després de pujar una bona estona per terreny indefinit arribem al peu de paret i la davallem uns pocs metres per arribar a peu de via( 1 h. 15¨ aproximadament ). L'Eloy i el Pep segueixen uns pocs metres més fins l'inici de la via Santiago Domingo. Al inici de la via Del Rigol trobarem una fletxa picada a la roca i a uns metres un petit pont de roca amb una baga ja col·locada.

Ressenya de La noche del loro


L'aproximació a la via, amb les primeres clarors del dia


L1 ( V+ ) 35 mts. + L2 ( V ) 25 mts. ( Llargs no gaire bonics ** )
Comencem per un tram vertical, ens assegurem al pont de roca i ens dirigim a un spit proper ( V ) .Ens enfilem a una savina i ja es veu el següent spit a uns deu metres decantat una mica a l'esquerra ( IV + ) Seguim fins un altre spit i una mica més amunt ja trobem la primera reunió que ens la saltem ( millor fer-la ), fiquem una cinta molt llarga a la reunió per evitar el fregament i sortim per la dreta i així que la roca ens ho permet pugem amunt, un cop superats els primers metres trobarem un spit ( V ). Ara ens decantarem una mica a l'esquerra per buscar una fissura on teòricament hi havia d'haver col·locat un pitó, que no trobem per lo que fiquem un camalot de protecció. Superada la fissura ( IV +) entrem a una lleixa ( ara les cordes freguen bastant ) i sense guanyar alçada flanquegem a l'esquerra fins arribar a la segona reunió.

Entrant a la quarta reunió


L3 ( 6a ) 40 mts. ( més bonic que els anteriors *** )
Sortim recte ajudats d'una Savina per entrar a una zona de baumetes que anirem sortejant amb algun pas tonto ( V + ). Més amunt trobarem una placa protegida amb dos spits ( V ) i un petit ressalt ( 6a ) abans d'entrar a la reunió.
L 4 ( 6b ) 35 mts. ( llarg molt bonic **** )
Sortida per un diedre que es deixa fer força bé, ( V + ) per entrar a una zona de fissures verticals amb bona pressa ( 6b ) a la sortida trobarem la quarta reunió.

Entrant a la sisena reunió

L 5 ( 6c ) 40 mts. ( llarg excel·lent ***** )
Sortim per l'esquerra fins un pitó i un spit que ens protegiran els següents passos que són molt atlètics, però amb presses d'escàndol. En aquest tram tot i les presses enormes que trobarem caldrà encertar les adients ( 6c ) ( no seré jo el qui degradi el llarg ). Un cop superat aquest tram entrarem en un diedre molt vertical amb una fissura central molt estreta que ens dificulta la progressió i complica la auto protecció, ( 6b ) sortim del diedre per unes plaques verticals ( 6b ) i tot seguit entrem a la cinquena reunió.
L 6 ( 6b ) 35 mts..( llarg regular *** )
Es tracta de un llarg en que trobarem tres plaques verticals travessades per petites feixes de vegetació que treuen continuïtat al llarg, tot i així a les plaques trobarem passos força distrets i bonics i potser un pel exposats.

Boniques vistes de la Paret de Catalunya que ens acompanyaran tota l'escalada


L 7 ( V ) 30 mts. ( llarg de transició * )
Sortim per una fissura amb passos fins protegits per un pitó ( V ) i uns metres més amunt el terreny perd verticalitat per entrar a l'ample feixa on muntarem la setena reunió.
L 8 ( 6a + ) 30 mts. ( llarg excel·lent **** )
Diedre fantàstic, amb una entrada atlètica ( V ) que pugem fins col·locar-se a sobre d'un pedestal, d'aquí tornem a la dreta per entrar un altre cop dintre el diedre protegits per un spit. Seguim remuntant buscant les millor presses ( V + ), quan el diedre queda barrat per un sostre cal sortir a l'esquerra ( evident ) amb passos fins i aeris però molt ben protegits ( 6a + ) per entrar a la vuitena reunió.



El magnific diedre del vuitè llarg


L 9 ( V+ A 2 + ) 25 mts. ( llarg molt bonic **** )
Ara toca ballar amb els estreps, sortint de la reunió trobarem una fissura una mica desplomada que ens donara més feina de l'esperada, dos camalots, una llaçada a uns matolls i una mica d'ajuda d'un trican i pas solucionat! Ara toca un sostre amb un clau al seu final, aquí també toca treballar, un camalot, un parell d'encastadors, ara ficar dos camalots del numero tres, ara un altre encastador, ara treure el del tres per si em fa falta més amunt, ara posar l'únic alien que tenim i així ara poso ara trec s'arriba fins el final del sostre. Ara pugem amb els tres o quatre pitons i els tres o quatre spits que ja estan col·locats, fins arribar ben a prop de la reunió però encara tindrem que col·locar un camalot del zero setanta-cinc en un forat per superar un pas i tot seguit trobarem un encastador abandonat que fent honor al seu nom ha quedat molt ben encastat.


Treballant amb els camalots i els encastadors
L 10 ( V+ ) 35 mts ( llarg molt bo si no fos pels últims metres *** )
Sortim rectes fins un spit ( 4 + ) d'aquí franquegem descaradament a la dreta sense guanyar alçada per plaques compactes ( V ). Ara anirem guanyant alçada però seguirem tota l'estona amb tendència a la dreta ( IV ) fins a un parell de metres abans del final on trobarem una franja de roca molt i molt descomposta que travessarem pel lloc que creiem més segur, nosaltres vàrem aprofitar una savina per remuntar els últims passos amb més seguretat.
Inici del desè llarg

Flanqueig del desè llarg

Piló geodèsic del Montsec d'Estall

Un cop al cim ens retrobem amb el Pep i l'Eloy que ja fa força estona que han acabat la seva via, i tots junts fem el camí de retorn fins el cotxe.

Desviament cap el poble d'Estall

Fotografies de L'Eloy i Albert

Activitat realitzada el 08/10/11 per Antonio i Albert

12 oct. 2011

Francesc Casanoves als Plecs del Llibre

Els Plecs són una mica màgics!

Diumenge passat, uns quants puretes vam col·lapsar aquesta entretinguda via dels Plecs. Bonica, divertida i gens fàcil. Cal escalar, sobretot al segon i cinquè llargs. Els segon més de finura, i el cinquè amb més cantell, però més vertical. De tota manera val la pena la passejada. La piulada

10 oct. 2011

Pere Camins a la Roca Regina



Avui dos cordades de Puretas ens enfilarem per la gran paret de la Roca Regina. Una es dirigeix a la via Galí-Molero i nosaltres ens quedarem uns metres abans a la via Pere Camins.


Ressenya de la noche del loro

Es tracta d'una via llarga, aèria, espectacular i recomanable, on és van combinat els trams d'escalada lliure amb trams d'escalada artificial. També tindrem d'anar protegint algun pas, a excepció de el quart llarg que és el que es troba més desprotegit i per tan és on ficarem més peces de auto-protecció.

Quart llarg

Sisè llarg

Vuitè llarg

Desè llarg

Dotze llarg

El catorze i penúltim llarg

Activitat realitzada el 01/10/11 per Antonio i Albert

7 oct. 2011

Infidel a la Cara de Mico en la Plantació


Hoy habíamos quedado 4 compis para ir a trepar, pero cosas de puretas, uno se ha levantado malito y el otro el que tenía malito era el peque, así que hemos quedado sólo el Joan y yo y nos hemos ido a darnos una buena dosis de Love Climb. Para ello hacen falta los mejores ingredientes: parabolillos a capazos, el Cavall de Ferro ida y vuelta y una buena climatología, de hecho faltaba el mejor ingrediente que serían unas churris, jeje.

Nos decantamos por una de las últimas vias abiertas por Guillem Arias, la Infidel en la Cara de Mico, en el "ático" de la Plantació, la aprox desde el camino de Gorros es bajada y una vez hecha la vía y el rapel vuelves a bajar al camino de Gorros, perfecto!!!.

Bien asegurada, algunos dirán que sobreequipada, pues que no chapen todo!!!.

La vía tiene 4 largitos plaents plaents, los tres primeros son un trámite para llegar al L4 que tendría que ser el largo estrella, pues bien al llegar a la reunión previa se veo feo feo, un diedro con esa típica roca de cara norte y aparentemente descompuesto, para llegar a él un flanqueo con un parabolt, mejor no chaparlo para el roce posterior de las cuerdas, a pié del diedro se sigue viendo feo, ya chapados los 2 primeros bolts hay un par de pasos de 6a y ya afloja, al final no resulta tan feo como parecía, los pasos son bonitos utilizando los pies en diedro y van apareciendo cantos generosos que apenas se ven al principio, después ya afloja, en el último tramo es conveniente utilizar cintas largas para evitar al máximo el roce. Rapelillo de 15 metros justo a la izquierda de la última role.

L1

L2

L3

L4

The End