30 oct. 2012

MONTSICIANA A LA PARET DE XURULLA AGER

                                                                   

Ayer fuimos a Ager buscando el calor, y como yo tengo un buen gripazo le propongo esta via al Javi, que dicen que es agradable...


ressenya.net






 
 elsvisas.blogspot.com.es


La vía esta toda equipada con parabolts, clavos y puentes de roca, pero hemos usado los aliens amarillo y rojo para reforzar algún pasillo. La roca buenísima, y aunque la vía no tiene mucho ambiente a nosotros que somos de buen conformar nos ha gustado, sobre todo el 2 y 4 largo que tiene una placa de escándalo. A la bajada y como era pronto nos hemos metido en la "blues del Gamarus" también muy bien equipada en la Agulla del Embut, con un segundo largo muy guapo.


             






          1 largo
























2 largo, saliendo de la R en el paso mas difícil de la vía
  




           









   





 3 largo




















  La guapísima placa del 4 largo









21 oct. 2012

Chiricahua Rock

Racó bucòlic i tranquil

Puretada intersetmanal a aquest bonic i poc visitat racó. La roca estranya, que no dolenta, però és un conglomerat especial, que caldrà aprendre a llegir sobre la marxa. Vam anar cinc en dues cordades: Edu, Danny, Luisba, JordiP i jo. Primer llarg per posar-te a lloc, segon per arribar al límit, tres per superar la paret sense massa patiments i l'últim molt divertit de pujar. Us recomano una visita! La piulada

Sultans of the Swing

Li falta una mica d'ambient, però val la pena la visita

Visito de nou (en van tres!) aquesta tranquil·la via de la cara sud de la Marinera. Sense massa dificultat obligada, amb passos prou picants i alguna excursió per mantenir la concentració. Em continua agradant! La piulada

19 oct. 2012

Directa al Cilindre

No sé que és pitjor, el mal de braços o el de cervicals!

A la tercera va la vençuda. Aquest cop hem arribat fins a la paret i, ja posats, fins el cim. Una via divertida, dura i tècnica. Tots dos, un cop al cim, ja vam decidir que algun dia tornarem! Quan més fort hi vagis, més gaudiràs. Assegurada per no patir gens i amb una verticalitat absoluta. Tres quartes parts rigleres i la resta santllorensianes. Una via que no és per tatxar, és per passar-ho bé! La piulada

Esperó del Silenci al Pical de Xell (Valldan)

Voreja el sostre per la dreta i va a buscar l'esperó fins el cim

Ja fa dies, però aquí està la piulada de la sortida intersetmanal amb en Sergi. Un racó bucòlic i silenciós que mereix una visita, encara que no sigui per trobar la pau. Una via prou interessant, encara que no entrarà en cap selecció de les 100 millors, almenys apaivagarà les ansies de roca que arrosseguem normalment. La piulada

15 oct. 2012

VENTAFOCS

ROCA PONENT 

Roca Gris (esquerra) Roca Ponent (centre) Pollegó de la Vinya Nova (dreta)

Tres dies de festa, però sols puc gaudir divendres per escalar. 
Escolto al MOLINA: dijous pluja i divendres les escorrialles de la tempesta !!
Torno a escoltar el temps, miro el METEOCAT, torno a escoltar el temps, miro el RADAR ... ara el GoogleMaps, que si pa-kí, que si pa-llí.
Truco a l'Albert: sortirem a les 9 i al passar per Martorell decidirem o CA LA MONTSE o farem mes Kilòmetres.
Toma, toma i toma ... un solet  acarona la cara sud de Montserrat i enfilem cap a COLLBATO.

 Ressenya de rocaineu
 
Ja fa dies que hem va parlar de la VENTAFOCS de la ROCA PONENT i avui al veure-la des de l'aparcament de la Vinya Nova ja m'agradat, aquell diedre vermellós penjat allà dalt fa que m'aclareixi la gola.
Arrenca l'Albert, aquest cop vol fer els llargs que l'altre vegada li varen tocar de segon i hem cedeix "molt amablement" el segon i el QUART llarg (ignorant de mi); llarg plaquero que t'agafa en fred, molt sinuós, cal escalar per on toca (no sempre per on son les assegurances) llarg ben assegurat amb spits i algun buril.
El segon llarg es molt guapo, curtet i amb bona roca, aquí les assegurances estan mes espaiades; faig la reunió als dos bolts de la TIERRA Y LIBERTAD.
Surt l'Albert per l'esquerra, per una fissura vermella (amb claus i spits) que porta fins el diedre i ... cap amunt que aquí no hi ha res. 
Arribo a la reunió molt animat "que guapo, quin llarg, potser no feia falta portar tanta ferralla" (iluso) i surto cap amunt sense mirar-m'ho massa (gran error), xapo dos burins (el primer me'l salto) i ... cony !! que malament he entrat al diedre !! espera que baixo !! no, que pujo !! UF-UF on és el Camelot del 4 ? no en portem, merda !! (JOSE hoy lo encuentro a faltar y de verdad !!) UF-UF cap amunt. Jo, que estic escalant amb el cangurito posat, tinc una sensació de SAUNA brutal. UF-UF  ara el groc, ara un vermell, ara el blau ...  COLLONS AMB EL OFF-WIDTH !!! ... i quan crec que la cosa afluixa (deixo la fissura i escalo per una placa) veig que l'únic burí del llarg està a ... allà dalt. UF-UF amunt a buscar l'última reunió. Puja l'Albert, una encaixada de mans i en dos ràpels som a terra. Sentim tronar, una negror cobreix el cel. Aprofitem ara que encara no plou per baixar cap el cotxe ràpidament.
Son quatre llargs, però sortim amb les mateixes sensacions com si haguéssim fet una gran via.
Hem repetit el joc de Camelots fins el 3 (he trobat a faltar el C-4 ) i un joc de tascons.  Els Aliens els hem passejat. 
Som dins del cotxe i comença a ploure, UF-UF, que just.

Primer llarg

Primer llarg

  Segon llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Tercer llarg

Quart llarg
 
Roca Ponent
 

9 oct. 2012

Camel a la Roca dels Arcs

El lunes algunos componentes de los albóndigas climb (Albert, Angel y Danny), osease la delegación con algún kilito de mas de los puretas climb hicimos la Camel de la Roca dels Arcs en Vilanova de Meià.
 
Una vía que personalmente la tenía en la lista de deberes desde hace muchos años y tengo que decir que me ha sorprendido gratamente, una cucada de vía y nada que envidiar a su vecina y también clásica Necronomicón, obviamente esta última un tanto mas difícil.
 
Me habían comentado que estaba muy sobada, pues no, de peores he visto, apenas algunos tramitos se notan algo sobados, el resto en muy buen estado, la roca en general bastante buena salvo un bloque peligroso al final de la bavaresa que convendría limpiar y en el último largo ya en terreno fácil otro bloque sospechoso.
 
Reequipada con parabolts, los justos, la reforzamos con algún alien pequeño. El recorrido está muy logrado siempre buscando la debilidad de la pared y cada largo tiene su que.
 
Nos guiamos de la reseña del Escalatroncs y nos saltamos las reuniones opcionales que marca, que mejor no hacerlas, una por que es de buriles y la otra por que está en medio del muro y sería una R muy incómoda.
 
 
A destacar el segundo largo con una bonita bavaresa, el tercer largo espectacular mas fácil de lo que parece a priori con una cantidad de cantos generosos, si que es cierto que las cuerdas al final del largo rozan bastante, pero al entrar flanqueando hacia la reunión ya en terreno mas fácil te permite ir estirando las cuerdas con una mano, y también interesante un tramito del L4, a la salida de la reunión una plaquita de unos 3-4 metros donde están los pasos mas finitos de la vía pero bien asegurados, en fin, una vía muy recomendable y disfrutona.
 
L1
 
L2
 
L3
 
 
L4
 
L5