14 nov 2013

LES GORGES DEL TODRA










Fa dues setmanes vaig tornar d'unes mini-vacances a LES GORGES DEL TODRA.



L'amic FERRAN ens ho tenia tot ben organitzat; arribada a MARRACKECH al migdia on ens espera un mini-bus que ens duu directes a les Gorges, després de sis horetes i sense cap ensurt arribem a l'hora de sopar.


L'Hotel està just a sota d'una gran bauma, envoltada de parets amb una aproximació de cinc minuts tenim vies per a tothom.


La roca, tipus coral·lina, està plena plena de fissuretes i gotes d'aigua molt adherents, però on està "sobat" ja cal apretar fort les regletes.


Vaig anar sense pretensions (tot i que volia fer si o sí el Pilier Couchant), a veure que hem trobaria per allí


El sol apretava de valent i ens va fer escollir les vies que tenim a l'ombra. No vaig poder escalar a un parell de sectors que semblen molt imponents (el mur d'Escorpions i la paret de l'Elefant), un altre cop serà.





El primer dia varem intentar trobar una via a la paret de “nosecomsediu”, les ressenyes existents no ens ajuden gaire i la gran quantitat de vies noves encara ens ho posa mes difícil; al cap d'una hora de buscar el FERRAN hem proposa un pla B: ens enfilem per la via du DEFILÉ (90mt. V+) a l'agulla du GUÉ, al cim fem un rapel de 25mt i seguim per la via du GRABE (180mt. 6a+) al pilier de GUETTEUR: una bona combinació per tastar la roca i familiaritzar-te amb l'entorn i la baixada. Tot just poso els peus a la carretera i ens trobem uns companys de casa (la Lídia i en Federic) i es que el mon es ben petit. La via està equipada amb parabolts però varem utilitzar algun Alien.




Dijous: la gran clàssica al PILIER DU COUCHANT (390mt. 6b) amb el JOAN ASIN i en JAUME GALBAN ens enfilem per aquest majestuós pilar, una via molt bona. Equipada amb parabolts i pitons en els seus primers quatre llargs, on aquests ens marquen el camí a seguir; després la via agafa un caire mes aventurer on cal saber llegir be l'itinerari (per això es una clàssica). Amb un joc complert de Camelots i el joc d'Aliens es passa bé.






De les poques fotos que havia vist del Todra a totes sortia el Pilier, de fet, quan entres a les Gorges es el que veus primer … es impressionant.




Amb l'ESTEVE i L'ARNAU BISBAL (pare i fill), quedem per anar l'endemà a fer el DIEDRE CHIBANIA (390mt 6b) la resta de companys va per feina i tots ja la tenen feta, Al mati, l'estomac de l'ESTEVE sembla una aixeta i el tenim que deixar a la banqueta. Amb l'ARNAU (14 anyets) ens enfilem per una canal força tiesa fins trobar la primera reunió, el primer llarg puja per unes plaques fins anar a buscar l'inici d'aquest diedre que ratlla la paret. Tres llargs boníssim son el deliri de qualsevol … aquí l'ARNAU dóna la talla en tot moment ,,, primer recull la cinta de la xapa i després s'esforça a fer el lliure... quin jovent.


Equipada amb parabolts encara que varem posar algun Alien (tot i que portava el joc complert de Camelots, però no els vaig utilitzar).














Dissabte amb l'EDU VIANA escollim la via SOIF D'AUJOURD'HI (250mt 6a+) a la paret DE MEUK just al davant de l'hotel. Escalada plaent equipada amb parabolts (que no junts) que portem fins el cim; nosaltres fem 7 llargs fins l'aresta i ens escapem a buscar el rapel i la canal de baixada. El que fa estalviar-se 3 llargs de V i … les 2 hores de baixada !!!




Tots el dies per les tardes hem anat a fer uns totxets al sector de la PETITE GORGE i avui per finalitzar les vacances m'emporto algun “rotpunt” al sarró. Marcho d'aquest lloc mooolt content, tot i el caire turístic que te aquest racó val una visita.



Us deixo un enllaç de la cutre-guia de la zona i de l'hotelito per que pogueu planificar-vos una escapada.


8 oct 2013

MARE TENEBROSUM





Aventures a la Paret dels Esplovins (Oliana)


Per el geògraf musulmà al-Edrisi (segle XIII), la Mare Tenebrosum es defineix així: “Ningú sap el que hi ha en aquest mar, ni pot saber, per les dificultats que s'oposen a la navegació les profundes tenebres, l'alçada de les onades, la freqüència de les malalties, els innombrables monstres que el poblen i la violència dels seus vents.”



Té mala pinta, no? Per lo menys, és una bona provocació per a l'aventurer... Doncs, l'Albert, el Dany i jo buscàvem aventura. El primer plà va ser anar a Montrebei, lloc molt conegut per aquesta cosa... Peró per por de trobar la nostra via mullada, vaig proposar (les bones ideàs del Romaric...) de canviar per aquesta via d'Oliana, a la qual li toca el sol a primera hora del mati. Sobre el paper, té un perfil semblant a la GAM dels Diables, i no sembla molt més dura, això si està bastant més desequipada i amb l'equipament més vetust, tot el que hi ha son burins.

  Ressenya de Miquel Blanco


 Primer llarg

 Segon llarg

Tercer llarg

Els primer llargs els vaig fer jo. Els tres primers són els de la via Pirata Solitari, i són bastant bons. Vaig encadenar els llargs 4 i 5, els primers de la Mare Tenebrosum. Aquí la tònica de la via canvia radicalment. S'ha d'equipar bastant, i de controlar la roca que és dolenta... Els llargs 6 i 7 els fa el Dany. La roca no es gaire bona, encara s'ha de controlar, i no invita a provar els passos de 6b+ en lliure...


Enllaçant els llargs quatre i cinc


Enllaçant els llargs quatre i cinc
 
  Sisè llarg

 Setè llarg

 Llarg 8: el primer de Ae. El Dany ho proba però no pot passar un paset d'Ae més llarg del normal. Desprès de petar dues regletes amb el ganxo baixa. L'Albert anirà de primer. Ell resol el pas d'un altra manera, i passa el primer sostres, on els burins son bastant a prop. La reunió és molt incomoda... I el pati es fa notar...

 Vuitè llarg

 Llarg 9: un llarg majúscul! Fen el “cor”, penjat dels estreps, el buit és esfereïdor... Hem sortit del món vertical, ara tot es buit, buit i buit... A la sortida del sostre, comença una placa “vertical” de 6a a equipar, amb roca sensacional. (Nota interessant: la roca no està polida, ja sabeu perquè, jajaja...) De tota manera, és el llarg més impressionant i sensacional que he fet fins ara i amb diferència! També vaig estar molt content no tindre'l que fer-lo de primer...

Vuitena reunió des del novè llarg


A la R9, mirem l'hora, son les 6.45 de la tarda... Oops, hem tardat molt més del que ens semblava... Queden 2 llargs desequipats. L'Albert va de primer. La roca és encara de primera, però sense cap burí o clau, la navegació no és evident... Tampoc no és fàcil protegir aquest llarg, i l'Albert va patir bastant... Primera vegada que el vaig sentir gemegar escalant, cosa a anotar jajaja! El Dany i jo vam pujar quant començava a fosquejar... i l'ultim llarg el vam fer amb la llum del frontal...

També comença a ploure lleugerament, per fer-ho mes divertit... però el llarg és més fàcil, i l'Albert va corrent cap a dalt... i cridar de joia quant arriba a dalt! Com jo havia deixat el frontal al cotxe, el ultim llarg vaig fer-lo sense, més interessant per a mi... (Guanyo el premi de l'idiota per aquesta escalada...) Peró tothom va arribar a dalt, amb molta alegria!

 Negra nit dalt la cinglera

Vam tornar al cotxe a les 11 passades, i a casa a les 2.30 del mati, després d'una bocata a Oliana, i de fer el material a les dues de la nit a Palleja al costat dels mossos que estaven fen controls, jajaja...

Com va dir el Dany, sort que no era Diumenge!

Molt bona aventura!

Romaric

P.D: La via va ser oberta per Antonio Garcia Picazo, fa 25 anys. Impressionant llançar-se per aquestes parets sense saber si podrien passar o no, i sabent que la retirada seria molt complicada... D'alguna manera, pot semblar-se una mica als viatges dels primers Víkings, o dels pescadors bascos...) que també van navegar per el Mare Tenebrosum..."

11 ago 2013

DEL KORSARI A LA PARET DE SANTA CECÍLIA




Traçat aproximat de la via Del Korsari


Amb el Luis fem aquesta poc concorreguda via (nul·la informació a la xarxa) tot i estar publicada als llibres Montserrat vessant nord de l'Hita i també en el del Luichy i Buixó

Jo, ja fa temps que la tenia en ment, al igual que la seva veïna De la Princesa.
La via te de tot una mica, plaques, xemeneies i fissures, tot amanit amb roca que va des de molt bona a regular amb un equipament a base spits i claus en bon estat, on no en sobre cap, però tampoc en fan falta més. Via de ressalts i discontinua en la part central, però això ja ho sabíem.

Ressenya del David Hita extreta de la Noche del Loro


El primer llarg comença per un curt desplom, que fem en artificial ajudats per un arbre que hi ha a peu de via, son quatre passos, d'aquí sortim en lliure a una canal bruta però fàcil on podem protegir el tram fins la reunió amb algun friend petit.

Inici del primer llarg


El segon és al meu parer el millor de la via, comença per una espectacular i profunda xemeneia on podem anar buscant l'amplada que més ens agradi, encara que la línia la marquen les assegurances, un cop finalitza ens col·loquem a la paret per fer un flanqueig difícil no del tot evident on ens trobarem amb presa petita i arrodonida que ens farà dubtar de portar el camí correcta, de tota manera les assegurances sempre son aprop, un cop acabat el flanqueig pugem per una fissura fins la reunió.


Xemeneia del segon



Flanqueig del segon llarg

El tercer també és bo, el comencem per una placa que a mida que guanyem metres millora, fins escalar amb roca cantelluda de molt bona qualitat.


Inici de tercer llarg

El quart és un curt i fàcil tram que ens mana fins a la ferrada Teresina, en aquest punt ens posem les bambes i seguim la ferrada fins que arriba a la paret, aquí la resseguim a la dreta per un viarany un cop arriben a la paret d'en front baixarem uns tres metres i ja veurem un parabolt a la paret i una fissura amb un clau a un cinc metres, és l'inici del segon tram de la via.


Part per on va el segon tram de la via


Cinquè llarg, si el segon llarg és bo, aquest el segueix a poca distancia, comença per una fissura, hi tot seguit agafa la placa amb uns passos difícils (no obligats) seguim pujant fins un petit desplom que salvem per l'esquerra, per a mi el pas més difícil del llarg i de la via (no obligat) tot i estar catalogat de 6a en va costar més que el 6b del principi del llarg.

El sisè ens porta a una fissura en forma d'arc, els primers metres de la fissura son els més difícils, on i trobem tres spits, més amunt la dificultat disminueix fins arribar a la reunió.

El setè llarg guanya un desplom inicial i un vertical mur amb tècnica d'artificial, fins que la paret s'ajup considerablement i ja en lliure fàcil assolim el cim de la Paret de Santa Cecília.



La via en va semblar difícil en el seu grau, en la que i vam invertir unes quantes hores per escalar-la.
Amb un joc de friend petits ja farem, a més d'un estrep i una quinzena de cintes exprés.


ESCALADA EL 08/08/13 PER LUIS I ALBERT


29 jul 2013

TIM a la Paret de Sant Jeroni




Buscant l'ombra ens apropem a la la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, és la nostre primera visita en aquest apartat lloc de Montserrat, cap de nosaltres hi havia estat abans. Escollim aquesta xemeneia on el sol no s'atreveix a entrar-hi en tot el dia, via oberta pels mítics escaladors de Sabadell, que ja l'any 1949 es van fixar en aquesta agosarada línia.

Fem l'aproximació pujant per la canal de la Font del Llum, un cop al coll del Migdia davallem fins trobar una desviació a la l'esquerra, passem la Talaia i ens desviem a mà esquerra per una torrentera, tot just abans de arribar a la Pilota, aquí es tracta d'anar torrent amunt fins topar amb la paret. Nosaltres no ho hem fet del tot bé però hem anat a petar al costat mateix de la via Nubiola – Torras. Aquí ens equipem i deixem les motxilles, ara resseguim la paret a l'esquerra primer en pujada i després davallant per una canal vertical que ens deixa al peu de la via.


Repartim els llarg i el primer li toca al Lluís, i ell mateix comenta en broma, “va!!! ja m'ha tocat el típic llarg de tràmit”, més tard s'adona que de tràmit res de res, el llarg està sense cap assegurança i costa trobar llocs per col·locar peces, a més a més, no acaba de localitzar la reunió, així que arriba amb els nervis ben tensionats.

 Primer llarg

Primer llarg

El segon és per a mí, els primers metres son còmodes d'escalar, s'hi troben fissures per col·locar catxarros i una reunió intermèdia amb quatre burins, més amunt també podem col·locar alguna peça més, fins que s'estreny la xemeneia i ens escup enfora, aquí la protecció és difícil i el que toca és tirar amunt fins caçar la reunió.

Segon llarg

Segon llarg

Ara l'hi tira la Lou, el tercer és el llarg més espectacular de tots, la roca té mala aparença i de fet algun còdol va anar a visitar el peu de via, res traumàtic. En aquest llarg hi vam trobar fins a set pitons, algun molt amagat, però la Lou devia portar un detector de metalls perquè els trobava tots, també hi ha un pont de roca i un spit. A meitat del llarg es deixa la protecció de la xemeneia i es fa un flaqueig per sota el sostre amb un pati impressionat sota els peus.

 Tercer llarg








 Una bona mostres dels pitons del tercer llarg

El quart és curt i també el fa la Lou. Tot i que les dificultats ja s'han acabat, encara tenim un pas on no podem baixar la guàrdia i que farem bé en protegir correctament, uns metres més amunt munta l'ultima reunió.

Foto cim

Ara toca baixar cap el sud fins un coll on hi trobem els dos ràpels que ens porten fins la base de la paret, anar a buscar les motxilles i desfer el camí de pujada, tot plegat ha sigut una bona experiència i una llarga jornada per a nosaltres. 


22 jul 2013

ELÈCTRIC LADYLAND A LA PARET DE L´AERI




El planteamiento de hacer esta vía con Albert se forjo hace ya casi un año, los hechos fueron acometidos el mismo día en el que realizásemos juntos la escalada en la temible Pared de Diables, a través de la mítica vía GAM.
Divagando e ilusionando posteriores escaladas a realizar (acto lógico si pensamos que acabamos de descender de una bellísima vía y nuestras emociones están sobre medidas), sale un nombre… Electric Ladyland en la Paret de l´Aeri, a continuación, Albert me explica con detalle que la escalada del cuarto largo transcurre en babaresa por una llastra de más de 20 metros de longitud, prácticamente hueca, con tan solo un seguro y a través de la cual se puede escuchar su oquedad mientras la escalas, todo ello acompañado de la sensación de vacío por su verticalidad.
Lo estaba escuchando, pero no me lo podía creer, cómo podía ser que aquella llastra todavía no se hubiese descolgado de la pared!!!! Mi imaginación divagaba mientras escuchaba esta explicación de Albert, al momento escuché decir que no le importaría repetirla ya que este tramo lo ascendió de segundo de cordada y lo quería hacer como primero. Sin divagar ni un segundo le incito a poner fecha para ir a escalar la Electric Ladyland.
Diferentes circunstancias hacen que pospongamos esta escalada varias veces, lo que si es cierto es que cada vez que nos juntábamos a escalar hablábamos de la Electric. Parecía ser que algo estaba “gafado” y nos hacía retrasar su escalada, pero ya a final de la primavera le pudimos dar la fecha, 20 de julio.
Para llegar a la Electric Ladyland, accedimos por la Pany-Ferrera, y para evitar el sol intenso durante los primeros largos comenzamos al medio día. Hacemos la aproximación hasta pie de vía de la Pany, la jugada está clara largos impares para Albert y los pares para Loulou.

 Ressenya de Joan Jover

 Fent el camí d'aproximació

Inicia Albert, evitamos hacer la R0 así que debemos dividir el L1 de la reseña en dos tramos. Esto nos hace ir a descompás según la repartición inicial de largos, pero no pasa nada, después de luchar entre matojos, zarzas y demás llegamos a lo que le dicen Plaza Catalunya. Aquí comienza nuestro objetivo y por lo tanto salgo yo de primera de cordada.

 

Primer llarg de la Pany - Farrera



 Segon llarg de la Pany - Farrera
 
Un diedro apetecible desde el mismo momento que lo ves, pero primero hay que superar una llastrilla un tanto delicada que queda a la izquierda para después regresar a la derecha en busca del diedro que no resulta difícil, pero para llegar a la R1 te hace tragar un poco de saliva.

 Primer llarg
 
El segundo largo resulta ser otro diedro que se va superando por algún tramo de roca delicada intercalando pasos finitos pero que se van encontrando seguros y en caso contrario se puede asegurar a gusto de cada cual. El último tramo antes de llegar a R2 es el que presenta mayor complicación con unos pasos bien raros de leer y en donde hay que mirárselo muy mucho.

 Segon llarg
 


 Segona reunió
 
Llegamos al largo de artificial que transcurre por debajo del techo triangular, en dónde para alcanzar el primer seguro hay que tomar impulso, después de aquí se va haciendo poco a poco, con algún estiramiento intercalado. El alien azul entra “mega guays” para hacer un A1 casi al final del artificial. Son 20 m algo entretenidos para llegar a la R3 y quedarte absolutamente colgada, viendo a tu derecha la magnífica llastra y con impaciencia para ir en su búsqueda.


Tercer llarg





Tercera reunió
 

Continuamos por el largo estrella de la babaresa, primero por unos pasos de Ae, después, en un zarpazo… a la babaresa y en un plis plas, el disfrute de ascender por la llastra se acaba (lástima porque la sensación es increíble!!!) y toca hacer un flanqueo en Ae hacia la izquierda en búsqueda de la R4, no sin antes sudar un poquito en caso de no llevar nada para estrangular un “cap de buril” (como le pasó a Albert y que seguro en ese momento se acordó del material que quedó colgado en mi arnés).

 


 Quart llarg

El quinto largo transcurre muy finito y continuado, en donde encontraremos suficientes seguros para ir progresando, cosa que es de agradecer ya que a veces te parece que estas cogido en roca buena y sin embargo, no es así. 

 
 Cinquè llarg

 
El último largo transcurre en flanqueo hacia la izquierda y en donde por sorpresa encontramos una “super reunión antigua”??? así que… si no se le quiere hacer ascos pues… se chapa y continuamos unos metros hasta llegar al bosquecito y montar la R final.



 Sisè llarg

La tormenta que parece acechar, nos deja con la duda de si nos mojará pero… corriendo hacia la cima, nos hacemos la foto de rigor, Albert me explica “in situ” el recorrido que hacia l´Aeri de Montserrat en su día y comenzamos a hacer el descenso. 



 Foto Cim

Y mira tú por dónde la lluvia comienza cuando ya habíamos guardado todo el material en el coche.
Realmente una vía resultona, en donde algunos largos son muy buenos pero que, a mi parecer, pueden pasar desapercibidos por el eclipse que produce el cuarto largo de la llastra.


Ressenya de Armand Ballart 




Text LOU