29 jul 2013

TIM a la Paret de Sant Jeroni




Buscant l'ombra ens apropem a la la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, és la nostre primera visita en aquest apartat lloc de Montserrat, cap de nosaltres hi havia estat abans. Escollim aquesta xemeneia on el sol no s'atreveix a entrar-hi en tot el dia, via oberta pels mítics escaladors de Sabadell, que ja l'any 1949 es van fixar en aquesta agosarada línia.

Fem l'aproximació pujant per la canal de la Font del Llum, un cop al coll del Migdia davallem fins trobar una desviació a la l'esquerra, passem la Talaia i ens desviem a mà esquerra per una torrentera, tot just abans de arribar a la Pilota, aquí es tracta d'anar torrent amunt fins topar amb la paret. Nosaltres no ho hem fet del tot bé però hem anat a petar al costat mateix de la via Nubiola – Torras. Aquí ens equipem i deixem les motxilles, ara resseguim la paret a l'esquerra primer en pujada i després davallant per una canal vertical que ens deixa al peu de la via.


Repartim els llarg i el primer li toca al Lluís, i ell mateix comenta en broma, “va!!! ja m'ha tocat el típic llarg de tràmit”, més tard s'adona que de tràmit res de res, el llarg està sense cap assegurança i costa trobar llocs per col·locar peces, a més a més, no acaba de localitzar la reunió, així que arriba amb els nervis ben tensionats.

 Primer llarg

Primer llarg

El segon és per a mí, els primers metres son còmodes d'escalar, s'hi troben fissures per col·locar catxarros i una reunió intermèdia amb quatre burins, més amunt també podem col·locar alguna peça més, fins que s'estreny la xemeneia i ens escup enfora, aquí la protecció és difícil i el que toca és tirar amunt fins caçar la reunió.

Segon llarg

Segon llarg

Ara l'hi tira la Lou, el tercer és el llarg més espectacular de tots, la roca té mala aparença i de fet algun còdol va anar a visitar el peu de via, res traumàtic. En aquest llarg hi vam trobar fins a set pitons, algun molt amagat, però la Lou devia portar un detector de metalls perquè els trobava tots, també hi ha un pont de roca i un spit. A meitat del llarg es deixa la protecció de la xemeneia i es fa un flaqueig per sota el sostre amb un pati impressionat sota els peus.

 Tercer llarg








 Una bona mostres dels pitons del tercer llarg

El quart és curt i també el fa la Lou. Tot i que les dificultats ja s'han acabat, encara tenim un pas on no podem baixar la guàrdia i que farem bé en protegir correctament, uns metres més amunt munta l'ultima reunió.

Foto cim

Ara toca baixar cap el sud fins un coll on hi trobem els dos ràpels que ens porten fins la base de la paret, anar a buscar les motxilles i desfer el camí de pujada, tot plegat ha sigut una bona experiència i una llarga jornada per a nosaltres. 


22 jul 2013

ELÈCTRIC LADYLAND A LA PARET DE L´AERI




El planteamiento de hacer esta vía con Albert se forjo hace ya casi un año, los hechos fueron acometidos el mismo día en el que realizásemos juntos la escalada en la temible Pared de Diables, a través de la mítica vía GAM.
Divagando e ilusionando posteriores escaladas a realizar (acto lógico si pensamos que acabamos de descender de una bellísima vía y nuestras emociones están sobre medidas), sale un nombre… Electric Ladyland en la Paret de l´Aeri, a continuación, Albert me explica con detalle que la escalada del cuarto largo transcurre en babaresa por una llastra de más de 20 metros de longitud, prácticamente hueca, con tan solo un seguro y a través de la cual se puede escuchar su oquedad mientras la escalas, todo ello acompañado de la sensación de vacío por su verticalidad.
Lo estaba escuchando, pero no me lo podía creer, cómo podía ser que aquella llastra todavía no se hubiese descolgado de la pared!!!! Mi imaginación divagaba mientras escuchaba esta explicación de Albert, al momento escuché decir que no le importaría repetirla ya que este tramo lo ascendió de segundo de cordada y lo quería hacer como primero. Sin divagar ni un segundo le incito a poner fecha para ir a escalar la Electric Ladyland.
Diferentes circunstancias hacen que pospongamos esta escalada varias veces, lo que si es cierto es que cada vez que nos juntábamos a escalar hablábamos de la Electric. Parecía ser que algo estaba “gafado” y nos hacía retrasar su escalada, pero ya a final de la primavera le pudimos dar la fecha, 20 de julio.
Para llegar a la Electric Ladyland, accedimos por la Pany-Ferrera, y para evitar el sol intenso durante los primeros largos comenzamos al medio día. Hacemos la aproximación hasta pie de vía de la Pany, la jugada está clara largos impares para Albert y los pares para Loulou.

 Ressenya de Joan Jover

 Fent el camí d'aproximació

Inicia Albert, evitamos hacer la R0 así que debemos dividir el L1 de la reseña en dos tramos. Esto nos hace ir a descompás según la repartición inicial de largos, pero no pasa nada, después de luchar entre matojos, zarzas y demás llegamos a lo que le dicen Plaza Catalunya. Aquí comienza nuestro objetivo y por lo tanto salgo yo de primera de cordada.

 

Primer llarg de la Pany - Farrera



 Segon llarg de la Pany - Farrera
 
Un diedro apetecible desde el mismo momento que lo ves, pero primero hay que superar una llastrilla un tanto delicada que queda a la izquierda para después regresar a la derecha en busca del diedro que no resulta difícil, pero para llegar a la R1 te hace tragar un poco de saliva.

 Primer llarg
 
El segundo largo resulta ser otro diedro que se va superando por algún tramo de roca delicada intercalando pasos finitos pero que se van encontrando seguros y en caso contrario se puede asegurar a gusto de cada cual. El último tramo antes de llegar a R2 es el que presenta mayor complicación con unos pasos bien raros de leer y en donde hay que mirárselo muy mucho.

 Segon llarg
 


 Segona reunió
 
Llegamos al largo de artificial que transcurre por debajo del techo triangular, en dónde para alcanzar el primer seguro hay que tomar impulso, después de aquí se va haciendo poco a poco, con algún estiramiento intercalado. El alien azul entra “mega guays” para hacer un A1 casi al final del artificial. Son 20 m algo entretenidos para llegar a la R3 y quedarte absolutamente colgada, viendo a tu derecha la magnífica llastra y con impaciencia para ir en su búsqueda.


Tercer llarg





Tercera reunió
 

Continuamos por el largo estrella de la babaresa, primero por unos pasos de Ae, después, en un zarpazo… a la babaresa y en un plis plas, el disfrute de ascender por la llastra se acaba (lástima porque la sensación es increíble!!!) y toca hacer un flanqueo en Ae hacia la izquierda en búsqueda de la R4, no sin antes sudar un poquito en caso de no llevar nada para estrangular un “cap de buril” (como le pasó a Albert y que seguro en ese momento se acordó del material que quedó colgado en mi arnés).

 


 Quart llarg

El quinto largo transcurre muy finito y continuado, en donde encontraremos suficientes seguros para ir progresando, cosa que es de agradecer ya que a veces te parece que estas cogido en roca buena y sin embargo, no es así. 

 
 Cinquè llarg

 
El último largo transcurre en flanqueo hacia la izquierda y en donde por sorpresa encontramos una “super reunión antigua”??? así que… si no se le quiere hacer ascos pues… se chapa y continuamos unos metros hasta llegar al bosquecito y montar la R final.



 Sisè llarg

La tormenta que parece acechar, nos deja con la duda de si nos mojará pero… corriendo hacia la cima, nos hacemos la foto de rigor, Albert me explica “in situ” el recorrido que hacia l´Aeri de Montserrat en su día y comenzamos a hacer el descenso. 



 Foto Cim

Y mira tú por dónde la lluvia comienza cuando ya habíamos guardado todo el material en el coche.
Realmente una vía resultona, en donde algunos largos son muy buenos pero que, a mi parecer, pueden pasar desapercibidos por el eclipse que produce el cuarto largo de la llastra.


Ressenya de Armand Ballart 




Text LOU

15 jul 2013

Esperó Nord-oest



ESPERÓ NORD-OEST  -  ESPERÓ SÀNCHEZ 
AL SERRAT DEL MORO



Aquest dissabte pugem al Bruc, allà hi trobem uns quants Puretas més, l'Isa amb dos companys, el Lluís, l'Àngel i el Sergio i uns quants companys de la Colla Xapoutot amb els que solem coincidir sovint. Un cop feta la xarada de costum i amb l'entrepà mig paït, marxem cap a diferents destins. El nostre es diu Esperó Nord-oest. Aparquem a Santa Cecília i fem el camí fins el peu de la Mas-Brullet, allá anem resseguint la paret a la dreta, passem uns blocs de roca i ens situem sota un diedre molt marcat, és el punt on comença la via.
 
 Ressenya de RESSENYA.NET

El primer llarg és veu pelat d'assegurances, i em ve al cap aquella dita que diu, si no vols pols no vagis a l'era, miro la ressenya i la primera assegurança la marca a mig llarg, però el grau és assequible i la 
possibilitat de posar assegurances flotants també, pujo decidit i vaig guanyant metres, poso la primera assegurança i ja xapo un clau, un burí  claus fins arribar a un parabolt a pocs metres de la reunió, això 
m'encoraja per provar uns passos sobre preses discretes i així aconsegueixo el llarg en lliure.
 

Primer llarg


Des de la reunió estant, ja es veu el recorregut i assegurances del segon llarg. Aquest també m'ha tocat a mi, i és que l'atzar te aquest capricis. Surto decidit a caçar un clau, el supero i en tic un altre, el següent queda més separat, però mentre m'hi apropo no veig cap lloc evident per col·locar una assegurança intermèdia així que amb una mica de sang freda arribo al clau, on començo a fer passos d'artificial fins pràcticament entrar a la segona reunió.
 
 Segon llarg
 
Ara l'hi tira el David, és un llarg enganyós, ressegueix en la part mitja una fissura a l'esquerra d'un diedre evident, la fissura resulta força incomoda de superar on no trobem cap presa contundent, tot és petit i 
arrodonit el que et fa dubtar d'agafar la presa correcta.
 
Tercer llarg

El quart llarg és molt curt surt per la dreta de la reunió fins xapar un parell de parabolts que ens segueixen portant a la dreta on trobem la quarta reunió.

Ara hi torna el David, sortida per la dreta de la reunió a buscar un clau a la fissura, un parell de passos d'A0 i recte fins un altre clau, d'aquí flanqueig a l'esquerra fins un diedre, el supera i torna a la dreta en busca de la reunió.

El sisè em va agradar força, sortida atlètica de la reunió, fissura amunt, de quatre grapes per la lleixa, uns passos de bavaresa boníssims, trobem una reunió que saltem, ens atansem a un tac de museu on al seu costat col·loco un camalot del numero dos, hi uns pocs metres més endavant i ja a la cara oest fem la sisena reunió.

Els dos següents també em toquen a mi, que el David i l'artificial encara no son massa amics. De la reunió estant, l'inici del llarg sembla assequible en lliure, però de seguida m'adono que vaig força errat, trec 
l'estrep i vaig fent metres amb alguna curta sortida amb lliure sempre protegit amb un bon parabolt, fins que es decantem a l'esquerra per fer la setena reunió, just al fil de l'esperó.
Setè llarg 
 
El vuitè llarg pot ser sigui el més obligat, encara que la dificultat no és massa alta, t'obliga a escalar i l'escenari comença a ser imponent, passat un clau la paret es redreça aquí faig tres passos d'A0 i pocs 
metres més amunt, en un replà munto la reunió d'un parabolt, un burí i un bon camalot del 0.75
Vuitè llarg

El novè i ultim llarg el fa el David, surt uns metres verticals per una fissura fins una savina aquí el terreny s'ajup i roca es degrada, ara toca encarar l'ultim ressalt també amb rocam mediocre i ja corona el cim on fa l'ultima reunió.
 
Foto cim
 
Bona escalada de tall clàssic on vam fer servir un joc de camalots fins el numero dos un petit joc d'encastadors un estrep per cap una plaqueta 
recuperable i una vintena de cintes exprés.
 
 
 

9 jul 2013

ESPERÓ RIBAS


L'ESPERÓ RIBAS AL BASTÓ DEL FRARE



 Ressenya


Un altre clàssica al sarró !!
El cap de setmana pinta calorós i ens anem a la Cara Nord per buscar una mica d'ombra; amb l'ALBERT i l'ELOY escollim l'Esperó Ribas del Bastó del Frare.
Esplèndida via que recorre l'esperó esmolat del bastó, sempre a l'ombra del majestuós Frare Gros.

  Inici del primer llarg



 Arribant a la primera reunió 

Un primer llarg de 55mt ens posa en situació;un llarg atlètic que ens fa suar de valent, la roca es la típica de la cara nord però està força equipat amb pitons de tota mena. l'Albert ni es despentina.
El segon d'uns 20mt de "matojo-tracción" ens deixa a la base de l'esperó (aquí ens despentinem tots tres)

 El Pep iniciant del tercer llarg


 Tercer llarg


 L'Eloy iniciant el tercer llarg

Des de la reunió el tercer llarg sembla un "rampa" ( ja! ) això sí plena de còdols i patates... 35 mt de navegació buscant els pocs burins que hi han al llarg (jo he pogut posar un parell de merlets). 
Llarg vertical, mantingut i obligat: BRUTAL !! 

 A la tercera reunió 

 
 Quart llarg

El quart es curt (20mt i sols amb dos burins) es podria empalmar amb l'anterior, però com que som tres hem quedat de fer dos llargs cadascun, per allò de no perdre les amistats.

Cinquè llarg

El cinquè li toca a l'Eloy, un festival de còdols i burins, curiosament aquest llarg està més equipat que els altres, 40mts i reunió penjada.

Sisè llarg

L'últim llarg es entretingut, sortida fineta de la reunió per anar a buscar un altre cop l'esperó (aquí hem trobat els pitons col·locats)  un pas finet protegit amb dos burins donen pas a l'aresta final.

Foto cim

Fem cim i sembla que tots ens hem posat d'acord: una cordada al cim de l'Asiàtica i un altre al Bisbe, tots arribem a l'hora.
Boníssima via de tall clàssic, hem utilitzat l'Alien blau i el Camelot-1 (totalment prescindibles) i el que recomanem son baguetes fines per llaçar merlets. Aquí la destresa de cadascun ens farà escalar mès relaxats. 
Un altre clàssica al sarró !!!

   
Text PEP

CERVERA-RAUL A LA TALAIA GRAN


Este sábado quedamos un buen surtido de puretas para realizar esta preciosa vía.  La aproximación por la canal de la Font de la LLum aunque sigue igual de empinada que siempre, se hace agradable con la sombra, la fresca del bosque y la compañía

       
el Camell y la Talaia Gran
.

La reseña del Escalatroncs


  Nosotros por comodidad partimos el primer largo en dos, el segundo y tercero lo empalmamos y el ultimo también lo partimos en dos para poder montar la R en el rapel. Hay al menos dos parabolts que dan bastante "yuyu"  y un puente de roca en la salida intermedia del artifo que tampoco esta. De material creo que pusimos un tricam y algún alien 


2º largo
R2

Ambientillo en  el collado 

4º largo

Tramo de V+ en el 4º largo.

El sol se comporto y nos dio tregua. Una vía muy guapa y asequible, en un lugar solitario y grandioso. Para hacer un poquito mas amena la bajada por la canal de la llum, las cabras nos deleitaron con un bombardeo generoso de pedruscos que con habilidad montserratina íbamos esquivando.