Buscant l'ombra ens apropem a la la
cara oest de la Paret de Sant Jeroni, és la nostre primera visita en
aquest apartat lloc de Montserrat, cap de nosaltres hi havia estat
abans. Escollim aquesta xemeneia on el sol no s'atreveix a entrar-hi
en tot el dia, via oberta pels mítics escaladors de Sabadell, que ja
l'any 1949 es van fixar en aquesta agosarada línia.
Fem l'aproximació pujant per la canal
de la Font del Llum, un cop al coll del Migdia davallem fins trobar
una desviació a la l'esquerra, passem la Talaia i ens desviem a mà
esquerra per una torrentera, tot just abans de arribar a la Pilota,
aquí es tracta d'anar torrent amunt fins topar amb la paret.
Nosaltres no ho hem fet del tot bé però hem anat a petar al costat
mateix de la via Nubiola – Torras. Aquí ens equipem i deixem les
motxilles, ara resseguim la paret a l'esquerra primer en pujada i
després davallant per una canal vertical que ens deixa al peu de la
via.
Repartim els llarg i el primer li toca
al Lluís, i ell mateix comenta en broma, “va!!! ja m'ha tocat el típic
llarg de tràmit”, més tard s'adona que de tràmit res de res, el
llarg està sense cap assegurança i costa trobar llocs per col·locar
peces, a més a més, no acaba de localitzar la reunió, així que
arriba amb els nervis ben tensionats.
Primer llarg
Primer llarg
El segon és per a mí, els primers
metres son còmodes d'escalar, s'hi troben fissures per col·locar
catxarros i una reunió intermèdia amb quatre burins, més amunt
també podem col·locar alguna peça més, fins que s'estreny la
xemeneia i ens escup enfora, aquí la protecció és difícil i el
que toca és tirar amunt fins caçar la reunió.
Segon llarg
Segon llarg
Ara l'hi tira la Lou, el tercer és el
llarg més espectacular de tots, la roca té mala aparença i de fet
algun còdol va anar a visitar el peu de via, res traumàtic. En
aquest llarg hi vam trobar fins a set pitons, algun molt amagat, però
la Lou devia portar un detector de metalls perquè els trobava tots,
també hi ha un pont de roca i un spit. A meitat del llarg es deixa
la protecció de la xemeneia i es fa un flaqueig per sota el sostre
amb un pati impressionat sota els peus.
Tercer llarg
Una bona mostres dels pitons del tercer llarg
El quart és curt i també el fa la
Lou. Tot i que les dificultats ja s'han acabat, encara tenim un pas
on no podem baixar la guàrdia i que farem bé en protegir
correctament, uns metres més amunt munta l'ultima reunió.
Foto cim
Ara toca baixar cap el sud fins un coll
on hi trobem els dos ràpels que ens porten fins la base de la paret,
anar a buscar les motxilles i desfer el camí de pujada, tot plegat
ha sigut una bona experiència i una llarga jornada per a nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario