10 abr 2014

VIA PENSIONISTES

A LA PARET DE L'EXTREM - MONT-ROIG


 Fotografia de ROCAINEU

05/04/2014
Avui amb l'Eloy, el Pep i el David, anem a descobrir la part central del Mont-roig, en concret la Paret de l'Extrem on cap de nosaltres hi ha escalat encara. Ens repartim en dos vies paral·leles. L'Eloy i el Pep faran la Festa del Paca, on apart d'escalada, també hi va haver una bona dosí d'aventura, però això forma part d'un altre historia. Nosaltres vam anar a la via de la dreta, la Pensionistes.




El primer llarg ataca una xemeneia d'aspecte “cutre”, però un cop t'hi fiques te n'adones que la roca es prou consistent, fins i tot molt bona, l'assegurament és generós, diria que en el llarg hi ha més d'una dotzena entre pitons i parabolts. La màxima dificultat del llarg és saber agafar la posició idònia en cada secció, doncs vas alternant encastaments de totes les maneres i mides, junt amb passos de diedre, que no sempre son del tot evidents.


Inici de la via


Finalitzant el primer llarg


Per començar el segon llarg travessem la feixa desplaçant-nos a la dreta i obviant els spits que tenim davant nostre, que pertanyen a la via de La Festa del Paca.
Aquest llarg comença per un diedret sota d'un sostre, quan arribem sota el sostre l'evitem flanquejant a l'esquerra, el llarg segueix en tendència a l'esquerra per superar una placa més llisa, a continuació superarem un mur amb passos més atlètics que difícils, d'aquí fins la reunió, ja no trobarem masses dificultats.


Segon llarg


Els companys al tercer llarg de la Festa del Paca

Del tercer llarg sortim de la reunió uns metres per l'esquerra, fins situar-nos a sota d'un diedre amb roca discreta, d'aquí ja veurem el primer parabolt, ara és qüestió d'anar-los seguint, en aquest llarg la paret és molt vertical i espectacular, pel contrari la dificultat és força benèvola.

 
 Tercer llarg


Al tercer llarg de la Festa del Paca

De l'ultim llarg, sortim per la dreta, uns passos fins ens permeten atansar un forat on hi col·loquem un ganxo que hi queda “a canyon” (és l'única peça que col·loquem en tota la via) però sense el ganxo, al meu parer, queda un passatge “expo” d'aquí cap amunt, el llarg el ressolem quasi tot en artificial, fent alguna petita sortida en lliure.
La via ens ha agradat bastant, ha superat les expectatives que teníem en un principi, de totes maneres cal recordar que es trobem al Mont-roig.