13 dic. 2015

T'HAURÉ D'APLICAR UN CORRECTIU SERIO


 ROC DE GALLINER (ALINYÀ)

 Pany de paret per on transcorre la via 
Més informació a ESCALES RODONES  



Com aquest dimarts era festa hem d'aprofitar l'ocasió. Quedo amb l'Albert per fer alguna cosa, després s'ajunten també el Cesc i el Danny42. El Cesc i l'Albert tenien una via pendent per algun lloc llunyà...

Així vam quedar a les 6.00 del matí a al Diagonal amb l'Albert i el Danny i ens dirigim al Bruc per anar a buscar al Cesc. Esmorzem al bar Paris de Pons i continuem cap a Perles i després Alinyà i després L'Alzina d'Alinyà, i entrem en una pista ... (no molt aconsellable per anar amb un cotxe normal) la temperatura ha baixat fins els 4 graus i a la pista hi trobem aigua ben congelada ... després d'una estona de pista vam aparcar i vam sortir del cotxe per fer el material ... no fa molta calor i està bastant ennuvolat, cal abrigar-se bé.

Comencem a caminar sobre les 9h15. Primer trobem la font amb quatre dipòsits per guardar l'aigua, seguim una mica i després cal anar baixant a mà dreta, pots baixar per una mena de torrentera fins a un coll on hi ha una fita gran, d'aquí ja tens la corda fixa, baixes per la corda i te'n vas a buscar el camí més fàcil cap avall, més o menys recte fins un cert punt on hi ha una fita, allà has d'anar a l'esquerra, ja per un corriol que no saps si és de senglars o una altra cosa però el Cesc olora el camí i en no res topa amb un altre fita, segueixes aquest camí fins arribar a un coll (més o menys obert) on ja t'apareix la roca per on va la via, has de girar a l'esquerra i baixar per un corriol amb molta pedra solta i força pendent. Vas amb tendència a la paret fins a veure un arbre gran en una raconada on a la teva esquerra hi ha un pitó i a la roca de la dreta més amunt hi ha 2 parabolts. Arribem a peu de via després d'una hora de marxa, ara ja tenim molta calor...


 
 

 Fent l'aproximació, tram de la corda fixe



Al preparar el material el Danny s'adona que s'ha oblidat el seu casc al cotxe ... fem broma i diem que ja sabem qui farà tots els llargs de primer ... però bé: El Cesc i Danny faran cordada i començaran la via i Albert i jo fem un altra cordada i els seguirem darrera.

Llarg 1: 6a: 35m: 2 parabolts, 1 pitó:
Cal pujar a l'arbre, hem posat una cinta a una branca i ja arribes a xapar el primer parabolt.
Després has de passar de l'arbre a la paret, de mans tens dues regletes i de peus vas més bé just, la roca està freda i fa una mica de bombo ... he d'agafar-me fort per arribar al següent parabolt, i l'arbre no para de moure's .... si això és 6a!!! ja comencem bé. Després ja el terreny és més amable, col·loco un tascó per al mig i arribo a un pitó, i després ja arribo a la reunió. La roca és super aspre, això si !!!

 

 

Inici de la via 

 

 Primer llarg

Llarg 2: 6a: 25m: 2 parabolts:
Albert agafa el relleu ... Has de flanquejar una mica per sota uns blocs solts, bé ja no hi són. Quan el Cesc passa de segon li diu al l'Albert: "ves amb compte amb aquests blocs" i al tocar-los, en un moment se'n van a avall, problema resolt, però vaja ... Després puges per una placa fina, fina i per sota d'un sostre que ressona (gairebé amb eco ...) aquí ja has xapat el primer parabolt i s'ha d'anar col·locant material (tascons i Aliens), flanqueges per sota el sostre a l'esquerra i trobes l'altre parabolt (al costat d'una alzina de puta mare) després puges pel costat de l'alzina amb tendència cap a la dreta i ja trobes la reunió.



 

 Segon llarg

 

  Segon llarg


Llarg 3: 6a: 45m: 2 parabolts:
D'aquí surts de la reunió i vas una mica a la dreta, et fiques per la fissura de la dreta (no la primera fissura, la segona és la bona), he col·locat un tascó al mini flanqueig per arribar a la segona fissura, allà hi ha un bloc sospitós que es mou una mica, però sembla ben falcat, i no ha caigut. El Cesc ha preferit no tocar-lo i anar a tastar l'altra fissura ... els passos per la fissura no són evidents i les assegurances flotants no són molt fiables... l'arbret amb la baga de sota fa pena i els aliens no quedant com un voldria ... on hi ha el pas de sortida de la fissura he col·locat un CAM # 0.75 ... després arribes a una mena de lleixa on pots relaxar-te una mica per atacar la següent jugada. Aquí ja es veu un parabolt, lluny ... he vist que Cesc ha atacat la placa bastant recte, jo em fico més cap a l'esquerra per una mena de canal i després flanquejo, aquí col·loco un CAM # 3 (El Cesc havia col·locat el del 2) a canó, i ja vas a buscar el segon parabolt, entre mitges col·loco un tasco ... a segons quins llocs, la roca es presta bé per a col·locar tascons !!! Un cop pujada a aquesta columna i ja xapat el parabolt arribes a una placa. Com que ja tens el parabolt ben abaix i no es pot protegir bé el pas, aquest es fa més tonto... he posat l'Alien vermell i un tascó, però ha sigut més per decoració que altra cosa ... en aquest moment, amb els meus dubtes escolto un fort crit que ve del Danny i a un metre del meu cap vola una cosa negra i gran cap avall ... toca amb la roca ... i se'n va peu de via: Ha sigut la motxilla del Danny ha anat cap a baix ... em tranquil·litzo. .. El Cesc el Danny i l'Albert comencen una conversació del que cal fer ... al final faig el pas tonto, col·loco un CAM#2 i pujo a la reunió: Al final vam decidir pujar la via i després anar a recuperar la motxilla. L'Albert s'ha fixat bé on ha caigut ...
Aquest llarg és de navegació, i l'itinerari no es massa evident, donat a les poques assegurances que hi trobem. Per a mi, un dels llargs tres estrelles.



 

 Tercer llarg

 
 Tercer llarg


Llarg 4: 6a: 45m: 2 parabolts i un pitó:
Primer puges per unes plaques que és poden protegir bastant bé, cal navegar, puges primer una mica a l'esquerra i després a la dreta a caçar el primer parabolt, després vas cap a un arbre potent (a la dreta) i d'aquí puges bastant recte fins que topes amb una placa molt fina, aquí hi ha l'altre parabolt i un pitó i millor... per que la placa es super fina, i el pas del pitó és molt canyer, sobre regletes i peus molt petits... com diuen que 6!!!. Després et queda encara una excursió per arribar a la reunió, sempre col·locant material flotant.

 
 

 Quart llarg


Llarg 5: V +: 25m: 2 parabolts:
Flanqueig cap a l'esquerra fins arribar al primer parabolt, seguim flanquejant (he posat un Alien vermell) fins arribar a l'altre parabolt, d'aquí pugem uns metres, i marxem cap a l'esquerra per terreny fàcil fins arribar a la reunió.

 

 

 Cinquè llarg



Llarg 6: 6a: 30m: 2 parabolts:
És ja tard quant arribem aquesta reunió, es nota en la temperatura que ha baixat ... al ser dos cordades anem lents, hem d'augmentar una mica el ritme per arribar amb llum de dia, així que aprofitarem les assegurances flotants que ha posat Danny.
A poc de sortir de la reunió hi ha un pont de roca, abans d'arribar al primer parabolt (que es veu bé) cal col·locar algun tascó. Arribar al primer parabolt no és difícil, és a partir d'aquí que la paret es veu més vertical... El Danny puja poc a poc col·locant molt material, aquí la paret és molt vertical però les preses de mans són franques i també hi trobem bons peus . El pas més tonto és quan has deixat el segon parabolt, tens una pinça per a la mà dreta i cal col·locar els peus plans en adherència ... ara cal anar pujant per terreny fàcil fins un bosquet on a la paret del davant i desplaçat a l'esquerra i trobem un parabolt on muntem la reunió.

 
 

 Sisè llarg

Llarg 7: 6a: 30m: sense assegurances:
El Cesc va de primer i hem de sortir ja (són les 17h ), escala per una canal i plaques de l'esquerra de la reunió (col·loca un parell flotants i la resta a pel) i munta la reunió a un arbre.
Arribem tots feliços a dalt !!! Peró no hi ha temps a perdre, tenim un altra feina...


El lloc és preciós, molt apartat i molt tranquil. L'aproximació es fa en una hora, si no t'equivoques, cal intuir bé el camí i mirar per on vas. La via és potent i coherent en el seu grau i com hi ha molt poques assegurances fixes s'ha d'anar tranquil de cap (sinó portar un parell de claus, pot anar bé). Nosaltres hem portat 1 joc de CAM's fins al # 3, el parchis d'Aliens i 1 joc de tascons complet (ben utilitzat).

 
 

 Ultimes llums del dia



 I ara una altra història:
com he dit abans, la motxilla del Danny ha preferit no seguir-nos en la via ... i ha preferit volar des de la tercera reunió a un lloc més segur arran de terra, gairebé a peu de via ... L'Albert estava atent i s'ha fixat bé en on havia caigut: al costat d'un arbre sec: ben fet !!!
 

Després d'un moment de pensar-ho (opcions: rapelar per la via i a anar a per ella, pujar per la via i després a anar per ella ... a veure a quina hora arribem a dalt ...), doncs vam decidir per l'opció de pujar i després ja veurem ...)
Quan vam arribar a dalt, ens donem compte que és tard (17h45) ja queda poca llum, cal actuar ràpid. Quan estem tots a dalt, el Cesc comença a moure's i veu que hi ha un arbre gran una mica més avall, des d'on es pot rapelar per arribar a un canal que podria portar al camí de baixada ... el Danny l'assegura i el Cesc baixa per un diedre brut i trencat fins l'arbre, es veu bé i amb dos cordes crec que s'arriba a terra ... vam decidir ràpidament que formem dos teams: Albert i Danny (encara amb els peus de gats posat ja que les seves bambes estan en la motxilla estimbada) porten tot el nostre material al cotxe i Cesc i jo rapelem en busca de la motxilla...
 

Baixo pel la canal brut mentre que Cesc munta dos bagues i un mallo a l'arbre, prepara el ràpel amb les dues cordes i a baix ... la llum ja se'n va. Arriba bé a terra i em toca a mi baixar, trec el mosquetó de seguretat de les bagues i em miro el malló: tot bé i arribo feliçment a terra.
 

El Cesc es menja el seu entrepà, fem un glop i comencem a buscar el camí a través de pedregars i boscos ... com cada vegada es fa mes fosc, és més difícil veure per on has d'anar, però el Cesc té bona intuïció i vam arribar sense massa problemes al nostre camí de baixada. Ara ja si que necessitem encendre les nostres llum ... baixem i intentem buscar el coll on hem de girar a l'esquerra, topem amb roques, no és per aquí, baixem una mica més ... a veure, en un moment donat em dono compte que aquest matí havia fet un track de l'aproximació de la via i per descomptat el puc utilitzar ara !!! M'ocupo per posar el programa del mòbil en marxa i quan marca que estem a 5 metres del camí, el Cesc ja ha trobat una fita: genial, anem bé !!! Encara així anem trobant i perdent el camí constantment... Després d'una estona arribem a peu de via, i comencem a buscar la motxilla ... el Cesc amb la llum del seu mòbil i jo amb el meu Petzl ( que s'ha m'ha apagat tres vegades ... que vol ??? ). Un crit, Cesc ha vist la motxilla, ens ajaiem un moment, ens traiem les nostres jaquetes per que tenim calor després de la baixada i la que farà fent la pujada... ens mengem els fruits secs que té el Danny a la motxilla (gràcies company) i donem un bon glop de la seva aigua (gràcies company ).
Quan tornem, el meu Petzl deixa de funcionar, ala ... i ara amb la llum del mòbil de Cesc ... ell va per davant, jo el segueixo de molt a prop per veure on posa els peus. Com que el camí està tan poc marcat (ja costa trobar-lo de dia) el perdem i el retrobem contínuament... de vegades miro el gps per veure si anem bé però Cesc es dirigeix sempre en direcció correcta. Després d'una bona pujada escoltem a l'Albert i el Danny cridant des de dalt i veiem una petita llum: ells han deixat les coses al cotxe i han baixat fins el coll on hi ha les cordes fixes: tenim un objectiu i una direcció clara d'on anar !!!

Arribem ben suats a les cordes fixes, el Danny es posa feliçment les seves bambes i caminem fins al cotxe després de 1h30 de pujada, col·loquem tot ràpidament al cotxe i anem a per un entrepà i una birra (o dues) que ens invita en nostre company Danny !!!

El dia ha estat genial, sempre va bé tenir una bona aventura.


text de Björn fotos de Cecs, Björn i Albert

13 jul. 2015

VIA GUAI DEL PARAGUAI


A LA ROCA D'EN SANHIDA 





Avui dissabte ( 04/07/15 ) amb la Laura el Pep i el Romaric ens encaminem a la discreta Roca d'en Sanhida, per fer una via que fa aproximadament quatre anys que la vaig obrir amb l'Antonio i que avui repeteixo per primer cop. El Romaric tenia ganes de enfilar-si, i com que aquest és el seu ultim cap de setmana entre nosaltres, ell decideix la via.

Després de passar uns quant anys a Catalunya, en els que ha tastat la majoria de les nostres parets, ara torna a traspassar el pirineus per començar una nova etapa, i de ben segur seguir gaudint de les muntanyes.





1er llarg 30 metres 7b (4º Ae)
Comença per un tram terrós i trencat , on actualment hi ha una corda fixa, per ficar-sa sota un mur vertical amb molt poca pressa

Primer llarg

2on llarg 30 metres 6c+ (Ae)
Aquest és un llarg de roca excel·lent i cantelluda, on la dificultat ve donada per la petitesa de les preses i la continuïtat de la dificultat.

 


Segon llarg

 

 Segon llarg


3er llarg 40 metres 6c+ ( 6a Ae)
llarg discontinu, on la dificultat ve donada per una petita panxa. A la segona meitat del llarg trobarem una zona amb roca molt discreta on caldrà vigilar.

 
  
Tercer llarg


4ar llarg 25 metres 6b+/c (5º Ae)
es tracta d'un bon llarg, on la roca torna a ser molt bona


 Quart llarg

 

 Quart llarg


Descens: El podem fer des de la mateixa via amb un rapel de 40 metres en diagonal a la dreta per anar a buscar el segon rapel de la Homus Monserratinus. O bé pujar al cim i caminar uns metres a la dreta fins trobar els esmenats ràpels de la Homus Monsserratinus.



Gracies a la guia d'escalades del vessant nord publicada pel David Hita l'any 2003, ens assabentem de l'existència d'aquesta roca. Estem a l'agost del 2009 hi ens hi apropem per fer la Homo Montserratinus en sortim entusiasmats, sobretot per l'extraordinari ultim llarg. Va passant el temps i ens entra l'idea d'obrir una via, i la Roca d'en Sanhida amb tans sols una via n'és una bona candidata. Un dia baixant per la Canal de la Font del Llum, ens apropem fins la font per donar un cop d'ull a la Roca d'en Sanhida. D'allà estant i tracem una línia visual, la via anirà per unes plaques de l'esquerra i a la part de dalt agafarem una tènue fissura en diagonal i paral·lela a la Homo Montserratinus. A veure si tenim sort amb la fissura i és tan bona com la seva veïna.

A finals de maig del 2011 ens encaminem cap a la paret,carregats amb tot els estris necessaris per obrir la via, molts claus i friends i un grapat de Parabolts, la idea es obrir-la en un dia o dos i en estil clàssic. En els primers metres la roca esta molt trencada i quant arribem a la primera placa ens adonem que és molt més vertical del que havíem previst. Hi emplacem un parabolt i ens ho mirem i remirem, estem bastant frustrats, el primer llarg l'havíem previst de cinquè i això és molt més del que teníem previst. Amb la cua entre les cames decidim plegar. Rapelem del parabolt i desfem el camí, tot caps cots, i amb la il·lusió defenestrada d'obrir la nostra primera via .

A mitjans de juny, decidim tornar-hi, aquest cop saben que com a mínim en el primer llarg haurem de tirar d'escalada artificial. Muntem la primera reunió a trenta metres en una petita repisa. En el llarg següent la roca canvia radicalment, l'excel·lència de la roca ens anima a poder avançar amb més fluïdesa. Peró altre cop errem el tret, les preses son petites i l'absència de llocs per col·locar flotants ens torna a fer servir parabolts de forma desmesurada, obrim la meitat del segon llarg i pleguem.

Som a mitjans d'agost quant reprenem la feina, enllestim el segon i tercer llarg, aquest amb un rocam canviant, a trossos bo i en altres bastant dolent. Muntem la reunió al peu de fissura, que a diferencia de la seva veïna, aquesta no es per tirar-hi coets. I decidim que per avui ja esta bé.

Amb la via quasi enllestida no volem que s'ens tiri a sobre el fred, que aquesta paret es mol ombri-bola. El vint-i-set d'agost hi tornem, aprofitem per tirar alguna llastra inestable, provem alguns passos en lliure i acabem l'ultim llarg. 

Aixi donem la via per acabada, ara cal tornar-hi per graduar els llargs i per si cal sanejar algun tram. Però aquest dia ja no va arribar. Va venir el fred, la via tampoc ens va acabar de satisfer i a sobre el company se'n va tornar a treballar al seu país (El Paraguai) i tot va quedar aparcat.

No va ser fins que uns comentaris en el blog del Pastes de pedra que en parlava molt positivament, que em va fer pujar l'autoestima per la via. Doncs no era tan dolenta com jo pensava, i més tard un altre comentari del Jan Casas que també li va agradar, això i l'empenta d'alguns company de cordada que la volien fer, ens hi va fer tornar aquest juliol, quasi quatre any després de la seva apertura. 




6 ene. 2015

ROSA DEL SUR A LA ROCA DELS ARCS




  Ressenya de blog de ROCA I NEU


 Aquesta és una altre via de les que piquen en el seu grau.
Amb el Pep i el Cesc tornem a la Roca dels Arcs per fer una de les últimes apertures en aquesta paret (2011). A pesar de l'atapeïment de vies, em va semblar que aquesta no molestava a les seves veïnes. Descartem fer el primer llarg, i grimpem directament entre arbres per la dreta, fins arribar a la primera reunió, que compateix amb la via Tàrrega.
Fem un sorteig totalment amanyat i li toca començar al Pep. El cinquè més d'aquest llarg, ja ens indica que la via no serà bufar i fer empolles, assegurances justes i no sempre és fàcil col·locar-hi flotants, haurem de lluitar tots els llargs. Hi torna el Pep, potser aquest sigui el llarg més difícil, però anant de segon i cantant-te els passos surt bé. El dos següents son pel Cesc, i déu n'hi do el primer llarg, extra-plomat al principi i quant perd verticalitat es posa d'un llis esfereïdor i abans d'entrar a la reunió ho remata amb un sostret de ficar-si bé, "ole tu". El següent (el quart nostre, cinquè de la via) és més relaxat, surt amb un inici rabiós però de seguida perd intensitat, i s'arriba plaentment a la cinquena reunió. Ara em toca a mi, ho he enrederit el màxim possible, però tot arriba, surto decidit (a mitges) de la reunió, uns primer metres fàcils em donen confiança, xapo la primera assegurança i quan m'atanso a la segona veig que no m'ho ficarà fàcil, he d'anar a agafar una ganga, però amb la meva alçada no hi arribo. Ho provo un munt de cops i res, em fa falta créixer quatre dits. Faig un ultim intent a la desesperada i caço la presa amb la punta dels dits, ara em vaig ressituant fins poder-la abraçar amb les dues mans, uf quin patiment. El llarg segueix sent "peleón" però el vaig resolent de mica en mica. L'ultim ja té poca història, i tot i ser un llarg típic de final de paret, no és gens lleig.                     
 

 Segon llarg

  Segon llarg

  Tercer llarg

  Tercer llarg

  Tercer llarg

  Quart llarg

Quart llarg

 
 Quart llarg


  Cinquè llarg

 Sisè llarg

 Sisè llarg

 Ressenya del blog de ELS VISA




Escalada el  03/01/15 per Pep, Cesc i Albert
Fotos Cesc i Albert